Un homme de trop | |
---|---|
Cartell original en francès | |
Fitxa | |
Direcció | Costa-Gavras |
Protagonistes | Charles Vanel Bruno Cremer Jean-Claude Brialy Michel Piccoli Gérard Blain Claude Brasseur Jacques Perrin François Périer Pierre Clémenti Marc Porel Guy Mairesse Julie Dassin Mario David Michel Creton Michel Modo Patrick Préjean Claude Brosset Albert Rémy Maurice Garrel Med Hondo René Lefèvre Monique Chaumette Michel Dupleix Jacqueline Staup Gérard Darrieu Serge Sauvion André Dalibert Edmond Ardisson Billy Kearns Michelle Bardollet Philippe Forquet |
Producció | Costa-Gavras |
Guió | Costa-Gavras, Daniel Boulanger i Jean-Pierre Chabrol |
Música | Michel Magne |
Fotografia | Jean Tournier |
Muntatge | Christian Gaudin |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1967 |
Durada | 110 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | No |
Subtitulat en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama, thriller i cinema bèl·lic |
Un home de més[1] (títol original en francès: Un homme de trop) és una pel·lícula franco-italiana de 1967, dirigida per Costa-Gavras i basada en la novel·la autobiogràfica de Jean-Pierre Chabrol publicada l'any 1958.
L'obra es va estrenar al 5è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[2] El productor de cinema Harry Saltzman hi té un crèdit com a «presentat per».[3] La pel·lícula no s'ha doblat però sí subtitulat al català.[1]
El 1943, en una operació arriscada, un grup de resistents antifeixistes de les Cevenes aconsegueix escapar-se de la presó, on estaven condemnats a mort. Un cop es troben en un lloc segur, resulta que no només en són dotze sinó que entre els fugitius hi ha un home de més. Mentre els alemanys segueixen el seu rastre, els líders dels maquisards es pregunten què fer amb aquest desconegut.[1]
Després de l'èxit de Compartiment tueurs, el productor estatunidenc Harry Saltzman va contactar amb Costa-Gavras i li va deixar via lliure per al seu proper projecte. El cineasta volia adaptar la novel·la La Condition Humaine d'André Malraux però Saltzman es va espantar i, alternativament, li va oferir la novel·la de Jean-Pierre Chabrol sobre la Resistència francesa.[4] El rodatge es va fer a Occitània, concretament a la regió de Cantal (Sant Flor, castell d'Aleusa, viaducte de Garabit) i del Gard (Alèst, Usès, Boquet, Sent Marçal de Fòntfolhosa).
El cineasta va explicar que la pel·lícula va ser un fracàs amb 900.000 entrades a França, a raó del mite encara tenaç de la resistència unida.[4][5]