A Woman Rebels | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mark Sandrich |
Protagonistes | |
Director artístic | Van Nest Polglase |
Producció | Pandro S. Berman |
Dissenyador de producció | Van Nest Polglase ![]() |
Guió | Anthony Veiller i Ernest Vajda adaptació de la novel·la Portrait of a Rebel de Netta Syrett |
Música | Roy Webb |
Fotografia | Robert De Grasse |
Muntatge | Jane Loring |
Vestuari | Walter Plunkett |
Productora | RKO |
Distribuïdor | RKO Pictures ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1936 |
Durada | 88 minuts |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Itàlia ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Una dona es rebel·la (original: A Woman Rebels) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mark Sandrich, estrenada el 1936 i doblada al català.[1]
Pamela és una dona anglesa de finals del segle xix que té una idees molt avançades per la seva època. Entre altres coses, no pensa casar-se, sinó que desitja desenvolupar-se com a persona. Després de moltes dificultats per trobar feina, finalment troba un lloc a la típica revista de dones sobre cuina i feines de la llar. Quan l'editor emmalalteix, Pamela comença a tractar temes com la igualtat, l'atenció a la infantesa, les cures mèdiques, i la recerca de feina. Aviat es veu convertida en líder d'un moviment per aquests temes, i a més s'haurà d'enfrontar a la difícil tasca de criar un fill sola, un l'escàndol per a la societat.[2]
El realitzador d'alguns dels més famosos musicals de la parella Astaire-Rogers, va fer aquí un treball més seriós i va sortir-ne moderadament airós, amb un producte correcte dissenyat pel lluïment de la poc convencional Katharine Hepburn, intèrpret ideal de personatges inconformistes i amb independencia de criteri.[3]