BUtterfield 8 | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Daniel Mann |
Protagonistes | Elizabeth Taylor Laurence Harvey |
Producció | Pandro S. Berman Kathryn Hereford |
Dissenyador de producció | George Davis |
Guió | John O'Hara (novel·la) John Michael Hayes Charles Schnee |
Música | Bronislau Kaper |
Fotografia | Charles Harten Joseph Ruttenberg |
Muntatge | Ralph E. Winters |
Vestuari | Helen Rose |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1960 |
Durada | 109 minuts |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Nova York |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Tema | prostitució |
Lloc de la narració | Nova York |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Una dona marcada (títol original en anglès: BUtterfield 8) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Daniel Mann, estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.[1]
Glòria és la call-girl més elegant i més ben pagada de tot Nova York. Passa la nit amb Weston Liggett amb qui experimenta uns sentiments que ignorava fins aleshores. També queda impressionada pels diners que li proposa. Per venjar-se, decideix preparar-li una broma i s'enduu el visó de l'esposa de Weston, la molt rica Emily. Weston i Glòria es tornen a veure i el seu amor creix. Glòria ha oblidat completament la història del visó però Weston se n'assabenta i furiós, pensa que Glòria s'ha burlat d'ell. Trenca amb ella i desesperada, Glòria es mata en un accident de cotxe. Weston decideix començar de zero.