Una simple formalitat

Infotaula de pel·lículaUna simple formalitat
Une pure formalité Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGiuseppe Tornatore Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Gérard Depardieu
Roman Polanski
Sergio Rubini
Nicola Di Pinto
Paolo Lombardi
Tano Cimarosa
Massimo Vanni
Alberto Sironi Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMario Cecchi Gori, Vittorio Cecchi Gori i Alexandre Mnouchkine Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAndrea Crisanti Modifica el valor a Wikidata
GuióGiuseppe Tornatore Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBlasco Giurato Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGiuseppe Tornatore Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMedusa Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
francès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAbruços Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0110917 FilmAffinity: 653038 Allocine: 10057 Rottentomatoes: m/a_pure_formality Letterboxd: a-pure-formality Mojo: pureformality Allmovie: v134237 TCM: 87376 TV.com: movies/una-pura-formalita TMDB.org: 19223 Modifica el valor a Wikidata

Una simple formalitat (títol original: Una pura formalità) és una pel·lícula italo-francesa dirigida per Giuseppe Tornatore, estrenada l'any 1994. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

El film comença per un pla ampli sobre un tret des de la boca d'un revòlver. Segueix, en una nit de tempesta, un home és detingut per la policia. Com no té papers, és portat a comisaria, un lloc vetust i arcaic, on la seva actitud confusa i sospitosa porta el comissari a deixar-lo detingut. Aquest home resulta ser Onoff, un famós escriptor que fa temps no ha escrit res, i del qual el comissari és fan i coneix la seva obra de memòria. Entre els 2 homes té lloc, durant un llarg i dur interrogatori, una dialèctica constant que anirà accelerant-se cap al final del film, lliurant la clau de la història; en aquest moment se sentirà saltar un parany per ratolins dins de l'armari.

L'escriptor es confessa a poc a poc,  revelant el seu fur interior. Hom s'assabenta que ha inventat la seva biografia oficial, inspirat per un vagabund genial que va ser el seu més gran amic i el seu mentor, no pensarà mai arribar al nivell del seu mestre i que la seva escriptura no és que una  dolorosa catarsi. Al final del film, l'interrogatori porta l'escriptor a recordar que s'ha suïcidat. Altres elements "sobrenaturals" el porten a poc a poc a comprendre que el commissari i els seus hostes no es troben en un món real: el parany per ratolins que s'ha sentit resulta estar buit, l'escriptor no pot fer-se entendre al telèfon, i sobretot, no porta la ferida del tret que s'ha fet suïcidant-se. L'escriptor finalment  esdevé un home apaivagat quan  és  portat fora de la comissaria cap a una destinació desconeguda. [2] 

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]
  • Premis 1994
    • Festival de Cannes: Nominada a la Palma d'Or (millor pel·lícula)
    • Premis David di Donatello: Millor disseny de producció
  • Crítica
    •  "Drama artificiós però absorbent, teatral i confús (...) La interpretació de Depardieu és molt bona; la de Polanski, superba" [3]  

Referències

[modifica]
  1. ↑ «[esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/Una_simple_formalitat Una simple formalitat]». esadir.cat.
  2. ↑ «Una pura formalità». The New York Times.
  3. ↑ Marinero, Francisco   «Una pura formalità». El Mundo.