Una vida plena
The Time of Your Life  | |
|---|---|
_1.jpg) James Cagney, Jeanne Cagney i Wayne Morris a la pel·lícula | |
| Fitxa | |
| Direcció | H. C. Potter |
| Protagonistes | |
| Producció | William Cagney |
| Dissenyador de producció | Wiard Ihnen |
| Música | Carmen Dragon |
| Fotografia | James Wong Howe |
| Muntatge | Walter Hannemann |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1948 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | The Time of Your Life |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | San Francisco |
          
| |
Una vida plena (títol original: The Time of Your Life) és una pel·lícula de comèdia dramàtica estatunidenca de 1948 dirigida per H.C. Potter i protagonitzada per James Cagney, William Bendix, Wayne Morris i Jeanne Cagney. Va ser produïda pel germà de Cagney, William, i adaptada per Nathaniel Curtis de l'obra homònima de William Saroyan de 1939. El director de fotografia va ser de James Wong Howe. Està doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Una gran varietat de persones entra al Pacific Street Saloon, algunes per demanar feina i altres només per passar el temps.[2]
Repartiment
[modifica]- James Cagney com Joseph T.
- William Bendix com Nick
- Wayne Morris com Tom
- Jeanne Cagney com Kitty Duval
- Broderick Crawford com Krupp
- Ward Bond com McCarthy
- James Barton com Kit Carson
- Paul Draper com Harry
- Gale Page com Mary L.
- Jimmy Lydon com Dudley Raoul Bostwick
- Richard Erdman com Willie
- Pedro de Cordoba com filòsof àrab
- Tom Powers com Freddie Blick
- Natalie Schafer com senyora de societat
- Howard Freeman com cavaller de societat
- Renie Riano com Lorene Smith
- Claire Carleton com 'assassí'
- Gladys Blake com company
Producció
[modifica]Els Cagney van admirar l'obra i van adquirir els seus drets cinematogràfics amb la condició que els seus no s'allarguessin més de set anys. Van donar dues setmanes al seu director i director de fotografia, però van canviar d'opinió un cop va començar el rodatge, gastant lliurement i trencant el seu pressupost.[3] La pel·lícula es va rodar majoritàriament en un plató
La pel·lícula es va rodar amb el final original de Saroyan, on Kit va disparar i va matar a Blick fora de l'escenari, a qui l' Administració del Codi de Producció havia obligat els productors a canviar d'un detectiu de policia a ser un informador i xantatgista.[4] El públic va escoltar els trets i va veure que Kit entrava relatant l'esdeveniment com una de les seves històries "Vaig disparar a un home una vegada. A San Francisco. Li vaig disparar dues vegades... Un company anomenat Blick o Glick o alguna cosa així. No podia suportar la manera com parlava amb les dones".
El públic de previsualització va reaccionar de manera desfavorable.[5] Cagney va demanar a Saroyan que escrivís un final més acceptable, però Saroyan va posar el preu del seu treball fora de l'abast de Cagney.[6] Un nou clímax ple d'acció va ser substituït amb Joe que el va deixar inconscient, fet que va fer pensar en Kit que l'havia matat a trets, i després en Nick el va llançar al carrer mentre la Kitty i el Tom declaraven la seva intenció de casar-se.
Recepció
[modifica]La pel·lícula va ser un fracàs a taquilla.
Remake
[modifica]Una versió televisiva de Playhouse 90 deu anys més tard protagonitzada per Jackie Gleason com Joe va obtenir l'aclamació de la crítica, amb Jack Klugman com a Nick, Dick York com a Tom, Betsy Palmer com a Kitty i James Barton que va repetir el seu paper de Kit Carson.
Referències
[modifica]- ↑ «Una vida plena». esadir.cat. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ LIFE. Time Inc, 14 June 1948, p. 51.
- ↑ p.145 Schickle, Richard James Cagney 1985 Applause Books
- ↑ p.1045 American Film Institute With Our Gates: Ethnicity in American Films 1911–1960 1997 University of California Press
- ↑ Hal Erickson. «The-Time-of-Your-Life – Trailer – Cast – Showtimes – NYTimes.com». The New York Times, 2012. Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ pp. 141-142 Lee, Lawrence & Gifford, Barry Saroyan: A Biography University of California Press