Useu

Plantilla:Infotaula geografia políticaUseu
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 18′ 41″ N, 1° 05′ 11″ E / 42.31126°N,1.08642°E / 42.31126; 1.08642
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud847,7 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25039001800 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2503900018900 Modifica el valor a Wikidata

Useu és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El poble està quasi despoblat, amb algunes cases en ruïnes i té 7 habitants disseminats pel seu territori.[1]

Està situat al sud-oest de l'antic cap de municipi, Baén, dalt d'un turó a l'esquerra del Barranc dels Obacs i la seva continuïtat cap a ponent, el Barranc de les Salines.

Useu tenia una església parroquial una mica allunyada del poble, a llevant d'aquest. Estava dedicada a sant Romà i fou substituïda en època moderna (segle xviii) per una segona església, sota la mateixa advocació, aquesta ja situada dins del poble.

Etimologia

[modifica]

Segons Joan Coromines, Useu és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: us/aus (ventisca, borrasca...) i itze (sufix col·lectivitzador).[2]

Història

[modifica]

Edat medieval

[modifica]

En un precepte de Carlemany del 802, aquest fa donació del castell i l'església d'Useu al monestir de Gerri: "Ego, Karolus Rex, dono Domine Deu et Sancto Vecentio gerrensi monasterio,... et dono ... ipsum castrum de Baien et Ayce et Oset, et ipsam silvam et ipsam ecclesias et ipsam villas, ..."[3]

Edat moderna

[modifica]

En el fogatge del 1553, Useu declara 3 focs laics.[nota 1]

Edat contemporània

[modifica]

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Useu. S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 13 cases i una església, dedicada a Sant Romà, sufragània de la de Baén. També parla d'una font al poble i d'alguna més als voltants.[4]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
17171970198120002002200420062008201020112013
45301573666687

Les cases del poble[5]

[modifica]
  • Casa Batlle
  • Casa Carrutxo
  • Casa Coixet
  • Casa Gall
  • Casa Guillem
  • La Mola de Riu Major
  • Casa Maduret
  • Casa Planxat
  • Casa Plata
  • La Rectoria
  • Casa Rei
  • Casa Riumajor
  • Casa Torrodà

Comunicacions

[modifica]

Mena a Useu la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Poc després de passar el desviament a Bresca està el d'Useu, a mà dreta.

Notes

[modifica]
  1. ↑ "Antoni Agramunt, Guillem Solduga i Jaume de Bresca". Iglésias 1981.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dades de població del municipi a www.municat.gencat.cat.
  2. ↑ Coromines 1997.
  3. ↑ Coy 1906.
  4. ↑ Madoz, 1849
  5. ↑ Montaña 2004.

Bibliografia

[modifica]
  • Coromines, Joan. «Enseu-Useu». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. IV. D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Coy Cotonat, Agustí. Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Imprenta y Litografía de la viuda de José Cunill, 1906, p. 125. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XV, pàg. 671. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de D. Pascual Madoz, 1849. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

[modifica]