Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Mèxic | |||
Estat federat | Yucatán | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 3.758,64 ha | |||
Bé cultural sota protecció especial | ||||
Data | 30 març 2015 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1996 (20a Sessió) | |||
Identificador | 791-001 | |||
Lloc web | inah.gob.mx… |
Uxmal és una antiga ciutat maia de Mèxic al nord-oest de la Península de Yucatán. Es dubta la data en què va ser construïda. L'estil és puuc. El 1996 fou declarada bé del patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Dels edificis que queden destaquen la Gran Piràmide, la Piràmide de l'Endeví, la Casa de les Monges, la Casa dels Coloms, el Palau del Governador, la Cancha, la Casa de les Tortugues i la Plataforma de les esteles.[1] Els edificis cobreixen 100 hectàrees. És la millor expressió del renaixement arquitectònic maia.[2] L'estudi previ de la ceràmica, uns estels sense datar i una data (909 dC) pintada sobre una pedra d'acabament han servit per a establir el context temporal. Les proves apunten a una ocupació a finals del període clàssic que acabà amb les invasions mexicanes de la península. El disseny del jaciment arqueològic reformat amb motius estrangers li donen cert punt internacional.
En la porta principal es combinen dibuixos geomètrics, màscares de Chac, i formes naturalistes. En les quatre cares de l'edifici, que fa 100 metres de llarg, es repeteix un esquema similar. Té onze portes i dalt de cada una, una gran màscara de Chac. El fris, de 3,5 metres, està fet amb petits mosaics, tallats amb molta precisió. És considerat l'exemplar més perfecte del que queda de l'arquitectura puuc.[3] De les tres plataformes sobre les que s'assenta el palau sobreïx la més voluminosa pels seus 187 metres d'ample i 12 d'altura, amb un fris decorat amb escultures dels mandataris, tocats amb plomes i joies i falsos arcs triangulars.[4]
El motiu de la calavera i les tíbies creuades es repeteix en el grup funerari.[3]
Les serps amb plomes que s'entrecreuen són part del motiu del fris occidental.[3]