Tipus | municipi d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Castella i Lleó | ||||
Província | província de Sòria | ||||
Comarques | Comarca de Pinares | ||||
Població humana | |||||
Població | 82 (2023) (5,86 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 14 km² | ||||
Altitud | 1.129 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Rafael Emilio Lopez Barrio | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 42148 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 42190 | ||||
Lloc web | vadillo.es |
Vadillo és un municipi de la província de Sòria,[1] a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Pertany al partit judicial de Burgo de Osma.
Està situat en l'oest de la província de Soria, a la comarca de Pinares, en un entorn natural de gran riquesa ecològica i micológica. En el seu terme municipal es troba a la punta Otero Mayor, de 1333 msnm, prop del Cañon de rio lobos
En el seu terme i inclosos a la Xarxa Natura 2000 els següents llocs:
En el terme municipal de Vadillo es van trobar casualment diverses eines visigodes, que es troben dipositades en el Museu Numantino, i que evidencien l'antiguitat del població d'aquest lloc. En documents del segle xiii apareix ja citat com Vadellum, i a aquesta època ha de pertànyer a la pila romànica que es conserva a l'església. Posteriorment, en l'Edat Moderna, Vadillo formava part de la Cabanya Real de Carreters de la comarca de Burgos-Soria.
En el Cens de 1879, ordenat pel Comte de Floridablanca, figurava com a lloc del Concejo de Sant Leonardo del Partit de Terra de Rosegui en la Intendència de Burgos, amb jurisdicció de senyoriu i sota l'autoritat de l'Alcalde Pedáneo, nomenat pel Duc de Veragua.[3] Comptava llavors amb 130 habitants.
A la caiguda de l'Antic Règim la localitat es va constituir en municipi constitucional a la regió de Castella la Vella[4] que en el cens de 1842 comptava amb 29 llars i 112 veïns.
A 1 de gener de 2010 la població ascendia a 144 habitants, 86 homes i 58 dones.[5]
La casa consistorial, construïda l'any 1930.
Destaca l'Església parroquial catòlica de la Nativitat de La nostra Senyora, situada als afores del poble sobre una lloma, que va ser construïda a mitjan segle xvii. De grans dimensions, consta de tres naus amb creuer, retaule barroc, pila baptismal romànica i un òrgan del segle xviii.
Prop de l'església se situa l'ermita de Sant Roque, al costat de la qual se celebra la festa de la Caritat el 16 d'agost.
Durant les festes se celebren partits de pilota, bitlles, cucanyes, calba, tan guilla, mus, i guiñote a més de la caldereta, que la fa la gent del poble.