Vall de Zermatt

Vall de Zermatt

Tipus	vall
Localització
Entitat territorial administrativa	Valais (Suïssa)
46° 05′ N, 7° 48′ E / 46.08°N,7.8°E / 46.08; 7.8
Banyat per	Mattervispa
Serralada	Alps Penins

La vall de Zermatt, o vall de Sant Nicolau (Mattertal o Nikolaital en alemany), és una vall del cantó del Valais que s'estén de Zermatt a Stalden.

Pics

• Barrhorn (3.610 m)
• Brunegghorn (3.833 m)
• Bishorn (4.153 m)
• Weisshorn (4.505 m)
• Zinalrothorn (4.221 m)
• Ober Gabelhorn (4.063 m)
• Unter Gabelhorn (3.392 m)
• Dent Blanche (4.357 m)
• Tête Blanche (3.710 m)
• Dent d'Hérens (4.171 m)
• Cerví (4.478 m)
• Petit Cerví (3.883 m)
• Breithorn (4.164 m)
• Pollux (4.092 m)
• Castor (4.223 m)
• Lyskamm (4.527 m)
• Mont Rosa (4.634 m)
• Gornergrat (3.135 m)
• Strahlhorn (4.190 m)
• Rimpfischhorn (4.199 m)
• Allalinhorn (4.027 m)
• Alphubel (4.206 m)
• Täschhorn (4.491 m)
• Dom (4.545 m)
• Lenzspitze (4.294 m)
• Nadelhorn (4.327 m)
• Balfrin (3.796 m)
• Mettelhorn (3.406 m)

Poblacions

• Stalden (creuament de la vall de Zermatt i de la vall de Saas) (795 m)
• Embd (1.356 m)
• Grächen (1.619 m)
• Saint-Nicolas (1.120 m)
• Herbringgen (1.260 m)
• Randa (1.406 m)
• Täsch (1.449 m)
• Zermatt (1.608 m)

Transport

Des de 1891, la vall és accessible pel ferrocarril de Visp-Zermatt. La carretera s'enfila des del 1937, només fins a Täsch.^[1] Es va perllongar a Zermatt el 1972, però la població es va oposar a una obertura pública. Per tant, l'accés a aquesta darrera secció queda subjecte a l'autorització.^[2]

Referències

1. «Saint-Nicolas, vallée de» (en francès). hls-dhs-dss.ch. [Consulta: 27 setembre 2019].
2. Géraldine Sauthier. Pouvoir local et tourisme: Jeux politiques à Finhaut et Zermatt de 1850 à nos jours (en francès). Éditions Alphil, 10 de juny de 2016, p. 386. ISBN 978-2-88930-105-8. ^{[Enllaç no actiu]}