Vauquelinita
 Vauquelinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂Cu(PO₄)(CrO₄)(OH) |
| Epònim | Louis Nicolas Vauquelin |
| Nom IUPAC | cromat fosfat hidròxid de coure i diplom |
| Localitat tipus | Mina Tsvetnoi, Mont Uspenskaya, Dipòsit d'or de Berezovskoe, Berezovskii, Iekaterinburg, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.FC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.FC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/E.02 |
| Dana | 43.4.3.1 |
| Heys | 22.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,754(5) Å; b = 5,806(6) Å; c = 9,563(3) Å; β = 94,55° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | verd oliva, verd poma, marró fins a aproximadament negre |
| Macles | en {102}. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | verdosa o marronosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 6,16 g/cm³ (mesurada); 6,16 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,110 nβ = 2,220 nγ = 2,220 |
| Birefringència | δ = 0,110 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1818 |
| Símbol | Vql |
| Referències | [1] |
La vauquelinita[2] és un mineral rar de plom, coure, crom, fòsfor, oxigen i hidrogen, un fosfat, cromat i hidròxid de fórmula química Pb₂Cu(PO₄)(CrO₄)(OH) i nom químic cromat fosfat hidròxid de coure i diplom, de color variable, entre el verd i el marró fosc, passant per diferents tonalitats de grocs i marrons. Té una duresa de 2,5-3 i una densitat de 6,16 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El nom fou posat en honor del químic francès Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) que fou el descobridor del crom.[3] Fou descobert el 1818 en el dipòsit Beryozovskoye, als Monts Urals, Rússia.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vauquelinita pertany a «07.FC - Cromats amb PO₄, AsO₄, SiO₄» juntament amb els següents minerals: fornacita, molibdofornacita, hemihedrita, iranita, cassedanneïta i embreyita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Vauquelinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Vauquelinite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 30 març 2012].