No s'ha de confondre amb Vehicle de mobilitat. |
Un vehicle de mobilitat personal (VMP) és un tipus de vehicle generalment recent (del segle xxi), d'una sola plaça, concebut per a la micromobilitat. Es caracteritza per estar propulsat exclusivament per motors elèctrics i per assolir una velocitat màxima que normalment no excedeix els 25 km/h. A causa de la seva creixent popularitat, les legislacions de nombrosos països estan contemplant la manera de classificar-los i regular-ne l'ús.
Alguns tipus de vehicles de mobilitat personal són els patinets elèctrics, els monocicles autoequilibrats, les taules de dues rodes autoequilibrades i giròpodes com el Segway. No se solen considerar com a tals les bicicletes elèctriques, ja que combinen la seva propulsió mitjançant un motor elèctric amb el pedaleig de l'usuari.
El 30 de desembre de 2020 va entrar en vigor el Reial Decret 970/2020 pel qual es modificava el Reglamento General de Vehículos i el Reglamento General de Circulación. El nou reglament va definir el vehicle de mobilitat personal com un vehicle d'una o més rodes dotat d'una única plaça i propulsat exclusivament per motors elèctrics que poden proporcionar al vehicle una velocitat màxima per disseny compresa entre 6 i 25 km/h.[1] D'aquesta definició s'exclouen els vehicles per a persones de mobilitat reduïda, els vehicles de competició, els vehicles dotats de selló però no de sistema de autoequilibrat, els vehicles amb una tensió de treball major de 100 VCC o 240 VAC i els vehicles de motor de dues i tres rodes i els quadricicles ja contemplats en el Reglament n.º 168/2013 del Parlament Europeu i del Consell.[1][2] Els VMP es consideren així com vehicles amb caràcter general, equiparant-se les obligacions dels seus conductors a les dels conductors d'altres vehicles quant a la taxa d'alcoholèmia, a la prohibició de conduir sota la influència de les drogues o l'ús d'auriculars i telèfon mòbil.[3]