Vells creients

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Principals comunions Ortodòxia Ortodòxia oriental (copta, Tewahedo Ortodox - etíop i eritreu -, armènia, Cilícia, siríaca, índia) Catolicisme oriental (ucraïnesa, siro-malabar, maronita, melquita, armènia, caldea, siro-malankara, rutena, hongaresa, eslovaca, siríaca, copta, eritrea, romanesa, etíop, italo-albanesa, serbo-croata, russa, macedònia, albanesa, belarussa, búlgara, grega, altres) Església d'Orient (assíria i antiga)
Comunions independents Vells creients Cristianisme espiritual rus
Protestantisme oriental Església Evangèlica Armènia Església Evangèlica Assíria Església Pentecostal Assíria Església Oriental dels Creients (Índia) Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca Església Evangèlica Baptista de Geòrgia Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil) Església Evangèlica de Romania Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia Església Evangèlica Ortodoxa Església Protestant Evangèlica de Kosovo Església Siríaca de Mar Thoma P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea Església Evangèlica Russa Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia Confraria de Sant Valentí Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals alexandrí copte ge'ez antioquè siríac occidental malankar armeni bizantí siríac oriental malabar Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals arianisme nestorianisme monofisisme miafisisme diofisisme Henòtic cesaropapisme Tres Capítols monoenergisme monotelisme dioenergisme diotelisme iconoclàsia Filioque paulicianisme bogomilisme hesicasme Protestantisme oriental
Tradicions grega melquita russa siríaca
Altres aspectes Cristologia História del Cristianisme oriental Litúrgia divina Misticisme cristià Monasticisme Índex d'articles relacionats Cristianisme occidental
Portal del Cristianisme

Els Vells creients són, per part de la historiografia russa, els cristians partidaris de la vella litúrgia i cànons eclesiàstics que no van acceptar la reforma de Nicó el 1654, data a partir de la qual van ser cruelment perseguits i delmats. El seu líder principal va ser el protopapa i escriptor Avvakum Petrov. Conservadors d'una moral estricta, de la prohibició contundent de l'alcohol i del tabac, i de la prohibició de rasurar la barba, es persignen amb dos dits, índex i major, a diferència dels nikonians (polze, índex i major), algunes comunitats de vells creients van emigrar a diversos països, on resideixen actualment: Romania (els lipovans), Estats Units d'Amèrica (especialment a Alaska), Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Uruguai, Bolívia i Brasil. La dura repressió no eliminà l'oposició, que s'anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy i els bezpopovcy, que continuen en el cisma i consideren l'Església russa com l'anticrist.^[1]

Referències

1. «Raskol». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 setembre 2021].