Ventricle dret

Infotaula anatomiaVentricle dret
Detalls
Llatíventriculus dexter Modifica el valor a Wikidata
Part decostat dret del cor Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA12.1.02.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7098 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Terminologia anatòmica
Esquema del cor humà:
Capes: 1. Endocardi; 2. Miocardi; 3. Epicardi; 4. Pericardi.
Cambres (5): 6. Aurícula dreta; 7. Aurícula esquerra; 8. Ventricle dret; 9. Ventricle esquerre.
Valvules (10): 11. Mitral; 12. Aòrtica; 13. Tricúspide; 14.Pulmonar.
Artèries: 15. Aorta; 16. Pulmonar
Venes: 17. Pulmonars; 18. Cava superior; 19. Cava inferior.
Altres: Circulació coronària; Sistema de conducció elèctrica del cor.
Infotaula anatomiaVentricle dret
Interior del cor dret.
Detalls
Llatíventriculus dexter
PrecursorVentricle primitiu
Part decostat dret del cor Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSH[1]
TAA12.1.02.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7098 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Terminologia anatòmica

El ventricle dret és una de les quatre cambres del cor humà. Rep la sang provinent de l'aurícula dreta i l'impulsa cap als pulmons a través de l'artèria pulmonar. La sang entra al ventricle dret a través de l'orifici auriculoventricular dret, on es troba la vàlvula tricúspide.

Anatomia

[modifica]

Podem dividir la cavitat del ventricle dret en dues cambres:

  • Cambra d'entrada a la cavitat ventricular: pol venós del ventricle dret.
  • Cambra de sortida: pol arterial.

Separant ambdues cambres s'hi troba un envà incomplet, format per:

  • Valva anterior de la tricúspide.
  • Múscul papil·lar anterior.
  • Bandeleta ansiforme (de Poirier) o trabècula septo-marginal o moderator band: pel seu interior s'hi troba la branca dreta del feix de His.
  • M. de Lancisi.

Musculatura

[modifica]

El ventricle dret impulsa la sang gràcies a la contracció dels músculs papil·lars:

  • Múscul papil·lar anterior: és el més voluminós. Envia preferentment les seves cordes tendínies a la valva anterior. La seva base està a la part mitjana de la cara anterior
  • Músculs papil·lars interns o septals: (són 4 o 5): poc voluminosos. Envien preferentment les seves cordes tendínies a la valva septal. D'ells n'hi ha un molt destacat per la seva localització (just per sota de l'infundibul pulmonar -o con arteriós-). Luschka el va denominar múscul papil·lar del con arteriós. També és conegut com a múscul de Lancisi. Envia les seves cordes tendínies preferentment a la valva septal de la vàlvula tricúspide. És el més constant. És de morfologia cònica i poc voluminós. És un indicador molt vàlid per localitzar allí on comença l'infundíbul pulmonar o con arteriós.
  • Músculs papil·lars inferiors (de 4 a 6): molt poc voluminosos. Envien preferentment les seves cordes tendínies a la valva inferior de la vàlvula tricúspide

Imatges addicionals

[modifica]