Aquest article tracta sobre el barri de Verdum de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Verdum (ocell)». |
Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | batalla de Verdun | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Barcelonès | ||||
Municipi | Barcelona | ||||
Districte | Nou Barris | ||||
Població humana | |||||
Població | 12.865 (2021) (54.282,7 hab./km²) | ||||
Gentilici | verdumenc, -a | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 23,7 ha | ||||
Verdum, o Verdun, és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Amb forma de triangle, està delimitat pels carrers Artesania, Via Júlia i Via Favència/Ronda de Dalt.
Dues grans promocions d'edificis van donar origen al barri: els Habitatges del Governador, construïts entre 1952 i 1955, de baixa qualitat i només 20 metres quadrats cada un, i el polígon de l'Obra Sindical del Hogar, entitat promotora que també va edificar el barri de la Trinitat Nova.[1]
Molts d'aquests habitatges van ser reconstruïts posteriorment, en un esforç de l'Ajuntament per rehabilitar el barri.[1] Va obrir-se la plaça de Joan Riera, es va construir un aparcament subterrani a la plaça de Francesc Layret, es va remodelar la plaça Verdum i alguns carrers es convertiren en zona de vianants, com els de Joaquim Valls i de Casals i Cuberó.[1]
El primer espai del barri és al voltant de la placeta de Charlot, i el segon té com a eix la plaça del Verdum, en referència a l'ocell anomenat així.[1] La denominació Verdun que s'ha donat al barri prové de la ciutat on va haver-hi la històrica batalla de Verdun de la primera guerra mundial, i va ser la que l'any 1919 va aprovar l'Ajuntament en donar el nom al passeig de Verdun.[1]