Un vernís és una dissolució d'una o més substàncies resinoses en un dissolvent que es volatilitza o es desseca, a l'aire amb facilitat, donant com a resultat una capa protectora sobre la superfície on s'ha aplicat.[1] Existeixen vernissos d'origen natural, en general derivats de les resines i olis essencials de plantes, i sintètics de formulació moderna.
El vernís s'aplica a les pintures, fustes i altres superfícies, amb l'objectiu de preservar-les de l'acció de l'atmosfera, de la pols, etc. així com per a incrementar l'enfosquiment en el to dels colors. Quan s'aplica a la fusta, a diferència de les ceres i olis, el vernís crea una autèntica capa protectora i impermeable, salvaguardant la superfície de fusta dels agents externs i de les petites erosions.
Hi ha molts tipus de vernissos diferents, ja que no són substàncies tan simples com la laca. Depenent del criteri de classificació es poden agrupar en diferents classes. Atenent a l'acabat final de la superfície es poden classificar en:
Els vernissos s'han utilitzat durant milers d'anys per a acabar de protegir la fusta. Els egipcis els empraven en la decoració de les seves tombes i els grecs com protecció de la fusta dels seus vaixells contra el poder corrosiu de les sals marines. Tot i això, els vernissos no s'han utilitzat com material d'acabat per als mobles fins als últims cinc segles.