Vertumne

Infotaula personatgeVertumne

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat romana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePomona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia grega i mitologia romana Modifica el valor a Wikidata
Vertumne i Pomona, de Francesco Melzi (segle xvi). Gemäldegalerie (Berlín)

Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans. El seu nom en etrusc era Veltumna o Voltumna; en llatí Vertumnus o Vortumnus. El principal atribut va ser el de presidir els canvis estacionals de la natura.

Característiques

[modifica]

Personificava el control del pas del temps i les mutacions, la noció del canvi d'estacions i, a més, presidia la maduració dels fruits. Se li atribuïa el do de transformar-se en qualsevol forma que desitgés. El seu nom deriva de la mateixa arrel indoeuropea present en el verb llatí vertere que implica els significats («girar, canviar»)[1][2] i està en relació amb el terme sànscrit vártate, del mateix significat.

Origen i mitologia

[modifica]

Probablement va ser un rei d'Etrúria que, a causa de la cura que havia realitzat amb fruits i plantes dels jardins, va ser elevat a déu després de la seva mort. El seu culte va passar dels etruscs als romans, on va ser considerat com el déu dels jardins i dels horts. Les seves competències diferien de les de Príap, ja que s'encarregava principalment de la fecunditat de la terra, de la germinació de les plantes, de la seva floració i de la maduració dels fruits.

Per tenia el privilegi de poder canviar de forma al seu grat, va fer servir aquest recurs amb el propòsit de fer-se estimar per la nimfa Pomona, que va ser la seva esposa. Aquesta feliç i immortal parella envelleix i es rejoveneix de manera periòdica sense morir mai.

En aquesta faula l'al·legoria és clara, ja que es tracta del cicle anual i de la successió ininterrompuda de les estacions. Ovidi recolza aquesta concepció de Vertumne i diu que aquest déu va anar prenent progressivament la figura d'un llaurador, d'un segador, d'un vinyataire, i finalment d'una vella dona, designant així la primavera l'estiu, la tardor i l'hivern.[3]

Culte

[modifica]

El Veltumna etrusc fou protector de la ciutat de Volsinii, on li van dedicar un santuari que era lloc de reunió dels etruscs anomenat Fanum Voltumnae.[4][5] Es tractava potser d'un epítet o d'un aspecte del déu Tínia (equivalent al Júpiter dels romans) i davant del qual es feien juraments solemnes.[6]

Després de la destrucció de Volsinii el 264 aC el déu fou transferit a Roma (ritus de l'evocatio) i li van construir un temple a l'Aventí.[1] A més tenia una estàtua de bronze, obra de l'escultor Mamurius Veturius,[2] al fòrum Romà[7] prop del vicus Tuscus on començava el mercat perquè el déu tingués cura de les llegums i de les fruites. Era representat amb la cara d'un home jove amb una corona d'herbes de diferents espècies, tenint a la mà esquerra fruites, i a la dreta el corn de l'abundància.

Les festes en el seu honor, la Vertumnàlia, se celebraven el 13 d'agost.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Marc Terenci Varró, "De Lingua Latina" V 46
  2. ↑ 2,0 2,1 Properci "Elegies", IV, 2, 74
  3. ↑ Ovidi, "Les Metamorfosis" XIV,643
  4. ↑ Hamblin, Dora Jane. The Etruscans (en anglès). Time Life Education, 1975, p. 116. ISBN 978-0809412914. 
  5. ↑ Titus Livi, Ab Urbe condita, IV, 23, 25 e 61; V, 17; VI, 2
  6. ↑ Ciceró "De Divinatione" I 92
  7. ↑ CIL VI, 00804
  8. ↑ Ovidi, Fasti

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vertumne