| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 1813 Xàtiva (la Costera) | ||
Mort | 1880 (66/67 anys) València | ||
Sepultura | Cementeri General de València | ||
Cronista oficial València | |||
1848 – 1880 – Josep Maria Torres i Belda → | |||
Activitat | |||
Ocupació | historiador, escriptor, professor d'universitat, poeta | ||
Ocupador | Universitat de València | ||
Moviment | Romanticisme | ||
Orde religiós | Clergues Regulars de les Escoles Pies | ||
Obra | |||
Obres destacables | |||
Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 - València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.
Ingressa en l'orde dels escolapis però deixà els hàbits el 1837.[1] Liberal d'idees, com a polític ocupà diversos càrrecs administratius. Sembla que a causa de la seua vinculació amb Junta Cantonal (de la qual fou nomenat membre el 1873, tot i que rebutjà el nomenament) fou jutjat en un consell de guerra que finalment l'absolgué; com a historiador fou catedràtic d'història de la Universitat de València, així com cronista oficial d'aquesta ciutat. Com a poeta destacà per la seua vinculació amb els Jocs Florals de Barcelona (com a mantenidor el 1877) i de València (com a un dels fundadors).
En el seu poema Record als poetes de Catalunya diu: «I eixa terra, cantors, la meua pàtria,/ és germana també de Barcelona». Escrigué tant en català com en castellà. En aquest idioma escrigué també novel·la històrica i teatre i en català 12 milacres. De la seua obra històrica destaquen:
Treballà també com a corresponsal per al diari de Barcelona La Corona de Aragón.