Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 juny 1805 antic 10è districte de París (França) |
Mort | 13 gener 1874 (68 anys) París |
Arquitecte diocesà París | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Lycée Henri-IV |
Activitat | |
Lloc de treball | París Roma |
Ocupació | arquitecte |
Membre de | |
Alumnes | Marcellin Emmanuel Varcollier |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Pare | Louis-Pierre Baltard |
Premis | |
|
Victor Baltard, nascut a París el 10 de juny de 1805 i mort a París el 13 de gener de 1874, fou un arquitecte francès que exercí a París durant el Segon Imperi.
El 1833 s'endú el Prix de Rome a l'Escola de les Belles Arts de París. De 1834 a 1838, es queda a Roma com a pensionat de la Villa Medici. L'Acadèmia de França a Roma és aleshores sota la direcció de Dominique Ingres. A partir de 1849, esdevé arquitecte de la ciutat de París. És també arquitecte diocesà pel palau episcopal i el gran seminari, però aquesta plaça li és retirada el 1854 car l'administració dels cultes considera que atribueix massa poca importància als seus treballs.
És particularment cèlebre pel Mercat de París que va realitzar entre 1852 i 1872. Aquest va ser enderrocat el 1972-73 a excepció d'un dels pavellons (el "Pavelló Baltard") que ha estat classificat monument històric. Se li deu la restauració de diferents esglésies. És igualment l'autor de dues sepultures: la del compositor Louis James Alfred Lefébure-Wely al cementiri del Père-Lachaise i la del jurista Léon Louis Rostand al cementiri de Montmartre.
Victor Baltard és fill de l'arquitecte Louis-Pierre Baltard.