Videojoc no lineal

Un videojoc no lineal presenta al jugador reptes que poden ser completats en un nombre de seqüències diferents. Mentre que un videojoc lineal s'enfrontarà al jugador amb una sèrie fixa de reptes, un joc menys lineal concedirà molta més llibertat al jugador. Per exemple, un videojoc no lineal pot permetre múltiples seqüències per finalitzar el joc, una elecció entre camins a la victòria, o missions opcionals i arguments secundaris. Alguns jocs tenen dos elements de linealitat i no linealitat, i alguns jocs ofereixen una manera sandbox que deixa als jugadors explorar l'ambient del videojoc independentment dels objectius principals del joc. L'estil no lineal dins el joc té les seves arrels en l'era dels 8 bits, amb exemples primerencs que inclouen Bosconian (1981), Time Pilot (1982),[1][2] TX-1 (1983),[3] Mega Zone (1983),[4] Portopia Serial Murder Case (1983),[5] Bega's Battle (1983),[6] Elite (1984), Dragon Slayer (1984),[7] The Battle-Road (1984),[8] Brain Breaker (1985),[9] Star Luster (1985),[10] The Legend of Zelda (1986),[11] Metroid (1986),[7] Dragon Quest (1986),[7] Out Run (1986),[12] Darius (1986),[13] Vampire Killer (1986)[14][15] and Castlevania II: Simon's Quest (1987),[16] Mega Man (1987),[17] Sid Meier's Pirates! (1987), The Goonies II (1987),[7] i War of the Dead (1987).[18]

Un joc que és notablement no lineal serà de vegades descrit com "de final obert" o sandbox.[19][20][21][22] Alguns jocs no lineals poden ser considerats com a proveïdors de jugabilitat emergent-situació complexa que sorgeix de la interacció de mecàniques de joc relativament simples.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Konami Classics Series: Arcade Hits - NDS - Review». GameZone, 09-04-2007. Arxivat de l'original el 2013-01-27. [Consulta: 1r novembre 2011].
  2. ↑ «Konami Arcade Classics: Well, at least it's classic». IGN, 07-01-2000.
  3. ↑ TX-1 al Killer List of Videogames
  4. ↑ «Mega Zone video game». Killer List of Videogames. [Consulta: 14 juliol 2010].
  5. ↑ John Szczepaniak. «Portopia Renzoku Satsujin Jiken». Retro Gamer, 01-02-2011. (Reprinted at John Szczepaniak. «Retro Gamer 85». Hardcore Gaming 101.)
  6. ↑ Mark J. P. Wolf (2008), The video game explosion: a history from PONG to Playstation and beyond, ABC-CLIO, p. 100, ISBN 031333868X, <http://books.google.cat/books?id=XiM0ntMybNwC&pg=PA100>. Consulta: 10 abril 2011
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Harris, John. «Game Design Essentials: 20 Open World Games». Gamasutra, 26-09-2007. [Consulta: 25 juliol 2008].
  8. ↑ Battle-Road, The al Killer List of Videogames
  9. ↑ John Szczepaniak. «Retro Japanese Computers: Gaming's Final Frontier» p. 4. Hardcore Gaming 101. Reprinted from Retro Japanese Computers: Gaming's Final Frontier, 2009
  10. ↑ «Star Luster». Virtual Console. Nintendo. [Consulta: 8 maig 2011]. (Translation)
  11. ↑ «15 Most Influential Games of All Time: The Legend of Zelda». GameSpot. Arxivat de l'original el 2006-01-30. [Consulta: 24 gener 2010].
  12. ↑ Brian Gazza. «Outrun». Hardcore Gaming 101. Arxivat de l'original el 2010-01-26. [Consulta: 17 març 2011].
  13. ↑ Darius al Killer List of Videogames
  14. ↑ Jeremy Parish, Famicom 25th, Part 17: Live from The Nippon edition Arxivat 2012-06-29 at Archive.is, 1UP.com, August 1, 2008
  15. ↑ Kurt Kalata and William Cain, Castlevania 2: Simon's Quest (1988), Castlevania Dungeon, accessed 2011-02-27
  16. ↑ NES Games Begging For A Remake, IGN
  17. ↑ Gaming's most important evolutions, GamesRadar
  18. ↑ John Szczepaniak, War of the Dead, Hardcore Gaming 101, 15 January 2011
  19. ↑ Kohler, Chris. «Assassin's Creed And The Future Of Sandbox Games». Wired.com, 04-01-2008.
  20. ↑ Kohler, Chris. «Review: Why Assassin's Creed Fails», 23-11-2007. [Consulta: 29 abril 2008].
  21. ↑ «AOL News "Steal a glimpse inside 'Grand Theft Auto IV'"». AOL. [Consulta: 29 abril 2008].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Entrevista de Bill Money sobre Deus Ex (inglés)». DeusEx-Machina.com. Arxivat de l'original el 2015-11-07. [Consulta: 29 abril 2008].