El vidre d'urani, és un vidre que conté urani, normalment en la forma d'òxid diuranat afegit a la mescla de vidre abans de la seva fusió per tal d'acolorir-lo. La proporció pot variar des de nivells de traça a un 2% en pes d'urani, malgrat que algunes peces fabricades en el segle XX poden contenir fins a un 25% d'urani.[1][2]
El color normal que dona l'urani al vidre va del groc al verd, depenent de l'estat d'oxidació i la concentració dels ions metàl·lics, encara que el color pot quedar alterat per l'afegit d'altres elements colorants. El vidre d'urani presenta també fluorescència sota la llum ultraviolada i se'n pot registrar la radiació amb un comptador Geiger, malgrat això, la majoria de peces de vidre d'urani es consideren inofensives donat que presenten molt poca radioactivitat.[3]
En l'època preindustrial ja es feia servir el vidre d'urani des de com a mínim l'any 79 de la nostra era,[4] que és la data d'un mosaic romà que conté un % d'òxid d'urani situat al olf de Nàpols.[5][6] Des de l'Edat Mitjana es va utilitzar comcolorant del vidre la petchblenda de les mines de plata d'Habsburg a Joachimsthal, Bohèmia.[5]
Als Estats Units la producció de vidre d'urani cessà des de la meitat de la Segona guerra Mundial donat que el govern confiscà els subministraments d'urani i no es va tornar a disposar-ne lliurement fins a 1958.