Viking (motor de coet)

Viking
Motor coet Viking 5C
País d'origenFrança
Primer vol1979
Últim vol2003
DissenySociété Européenne de Propulsion (SEP)
PredecessorNo
SuccessorVikas
Vulcain
EstatRetirat
Líquid
Propel·lentTetraòxid de dinitrogen / UDMH o UH 25
Ràtio de mescla1,7–1,86
CicleCicle generador de gas
3 bombes coaxials
Ràtio d'àrea de tovera10 (Viking 5C)
30,8 (Viking 4B)[1]
Rendiment
Impuls (buit)690-805 kN
Impuls (nivell del mar)611-678 kN
Ràtio impuls-pes80–99
Pressió de cambra5.5 MPa (800 psi)
Isp(buit)2.76–2.95 km/s (281–301 s)
Isp(nivell del mar)2.43–2.79 km/s (248–284 s)
ReencesesIl·limitats
Dimensions
Llargada2,87-3,51 m
Diàmetre0,95-1,7 m
Utilitzat en
Ariane 1 - Ariane 4
Referències
[2]

El Viking és un motor coet bipropel·lent europeu, i va equipar la primera i segona etapes dels coets orbitals Ariane 1 a 4. Utilitzava propel·lents hipergòlics: Tetraòxid de dinitrogeni i UH 25 (una barreja del 75% UDMH i 25% d'hidrazina)[3]

Els coets Arianes de les versions 1 a 4 van realitzar 144 llançaments; utilitzant en total 958 motor coet Viking. D'aquests només dos motors van fallar.[4]

Una característica inususal dels motors Viking eren el seu dipòsit i bobma d'aigua. Aquesta s'utilitzava per a refrigerar els gasos d'escapament del generador de gas. Se'ls injectava aigua a 620 °C abans d'utilitzar-los per a accionar les tres bobmes coaxials (per a l'aigu, combustible i oxidant). L'aigua també s'utilitzava com a fluïd hidràulic per accionar les vàlvules.[5]

Versions i especificacions

[modifica]
Versió Viking 2 Viking 2B Viking 4 Viking 4B Viking 5C Viking 6
Alçada 2,87 m 2,87 m 3,51 m 3,51 m 2,87 m 2,87 m
Diàmetre 0,95 m 0,99 m 1,70 m 1,70 m 0,99 m 0,99 m
Massa 776 kg[6] 776 kg[7] 826 kg 826 kg 826 kg 826 kg
Propel·lents Tetraòxid de dinitrogen i UDMH en proporació 1,86:1 Tetraòxid de dinitrogeni UH 25 en proporació 1,70:1 Tetraòxid de dinitrogen i UDMH en proporació 1,86:1 Tetraòxid de dinitrogen UH 25 en proporacióo 1,70:1 Tetraòxid de dinitrogen UH 25 en proporació 1,70:1 Tetraòxid de dinitrogen UH 25 en proporació 1,71:1
Consum de combustible 250 kg/s ca. 275 kg/s ca. 275 kg/s 273 kg/s 244 kg/s ca. 275 kg/s
Rendiment de la turbina 2.500 kW a 10.000 rpm 2.500 kW a 10.000 rpm 2.500 kW a 10.000 rpm 2.500 kW a 10.000 rpm 2.500 kW a 10.000 rpm 2.500 kW a 10.000 rpm
Impuls al buit 690 kN ? 713 kN 805 kN[8] 758 kN 750 kN
Impuls a nivell del mar 611 kN 643 kN - - 678 kN ?
Ús Ariane 1 Ariane 2, 3 Ariane 1 Ariane 2 – 4 Ariane 4 PAL (accelerador de combustible líquid de l'Ariane 4)

Referències

[modifica]
  1. George Paul Sutton, "History of Liquid Propellant Rocket Engines", p. 798
  2. «News Archive 2009 Viking engine». Arxivat de l'original el 2018-01-10. [Consulta: 6 novembre 2020].
  3. Souchier, A..Drakkar Ariane 1st stage - The concept and its originality , AA(Societe Europeenne de Propulsion, Vernon, Eure, France) International Astronautical Federation, International Astronautical Congress, 27th, Anaheim, Calif., Oct. 10–16, 1976, 4 p.
  4. Guy Collins. "Europe in Space", p. 51
  5. George Paul Sutton, "History of Liquid Propellant Rocket Engines", p. 799
  6. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-08-24. [Consulta: 14 agost 2015].
  7. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-08-24. [Consulta: 17 agost 2015].
  8. Martin J. L. Turner, "Rocket and Spacecraft Propulsion: Principles, Practice and New Developments", p.90