Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia. Aquest títol també oferia una sèrie de privilegis i beneficis a la localitat. Entre aquests privilegis es troben les autoritzacions de mercat i de fira, i el dret que el rei es pogués allotjar a la localitat. Aquest fet també comportava que la vila passés a dependre directament del rei i no de cap altre noble.[1]