Tipus | municipi d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Ermita de Bonany | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
Illa | Mallorca | ||||
Comarques | Pla de Mallorca | ||||
Capital | Vilafranca de Bonany | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.699 (2023) (154,51 hab./km²) | ||||
Gentilici | Vilafranquer, vilafranquera | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 23,94 km² | ||||
Altitud | 119 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Bàrbara de Nicomèdia | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Montserrat Rosselló Nicolau | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 07250 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 07065 | ||||
Lloc web | ajvilafrancadebonany.net | ||||
Vilafranca de Bonany és una vila i municipi del Pla de Mallorca que limita a migjorn amb Felanitx, a llebeig amb Porreres, a mestral amb Sant Joan, a tramuntana amb Petra i a llevant amb Manacor.
El nucli de població conté diverses àrees amb denominació pròpia: l'Antiga, Baix de la Vila, el Cremat, la Creueta, la Punta, les Roques Llises, Son Pastor, Son Perxana, Son Ponç i el Torrent.[1]
La població és de 3.600 habitants segons dades de l'IBESTAT per l'any 2022, coneguts com a vilafranquers. Els llinatges més comuns són Barceló, Sansó, Bauçà (Bauzà), Nicolau i Mascaró.[2]
Té una extensió de 23,94 km² i presenta una escassa diversitat paisatgística, caracteritzat per la planor. Els sòls estan formats per materials miocènic o oligocènics que proporcionen una bona fertilitat. Aquests es destinen majoritàriament, a usos agrícoles de conreu de secà, amb especial menció pels prestigiosos melons. El sector ramader té, per altra banda, relativa importància, amb una forta presència del ramat oví. La superfície forestal formada per pinars i garrigues és mínima.[3]
Hi destaquen, entre altres, les indústries de caràcter familiar, dedicades, majoritàriament, a la fabricació de material de construcció, i tot un sector dedicat a activitats molt diverses, entre les que hi figuren els comerços de venda de productes agrícoles, declarats d'interès turístic.[3][4]
En època islàmica, les terres de l'actual Vilafranca formaven part del districte musulmà de Yiynau-Bitra, amb les alqueries més destacades de Lanzell i Albadellet. Després de la conquesta cristiana, aquestes terres van ser adjudicades al rei Jaume I, qui cedí l'alqueria de Lanzell a Ramon Saclusa, dins els límits de la parròquia de Petra. Cap a 1242, l'alqueria Lanzell passà a l'orde del Temple, i es denominà Sant Martí de Lanzel.[5]
L'any 1620, Pau Sureda de Sant Martí, senyor de la baronia de Sant Martí d'Alenzell, obtingué autorització per destinar una part de la possessió fideïcomesa de Son Pere Jaume a la formació d'un assentament per allotjar-hi treballadors que s'encarreguessin de les seves terres. Aquest assentament es creà amb l'objectiu d'ubicar els treballadors de la baronia en un mateix lloc. Ja des del segle xvi s'havia anat formant un nucli urbà al voltant de la possessió. El 1630 es va iniciar la construcció de l'església de Santa Bàrbara, que el 1685 fou erigida com a vicaria dins la parròquia de Petra. Entre 1731 i 1738 es construí una nova església, que esdevindria parròquia independent el 1913.[3][5]
El 1620, Vilafranca es trobava exempta de contribucions al Regne, però sota la jurisdicció dels senyors de Sant Martí, que retenien drets dominicals sobre els habitants. Malgrat això, els pagesos gaudien de certs avantatges fiscals, com l'exempció de les talles. El cronista Joan Dameto ja la denominava Vilafranca de Sant Martí el 1633. Des del 1708, la vila esdevingué el centre del marquesat de Vilafranca.[5]
Vilafranca va continuar sota la jurisdicció de Petra fins que el 1820 aconseguí la seva segregació per constituir-se en municipi propi. Finalment, a causa d'una llei del 1916 que exigia afegir un distintiu als pobles amb noms repetits a Espanya, es va incorporar l'afegitó 'de Bonany', tal com es coneix avui dia.[5]