Violette Nozière (pel·lícula)

Violette Nozière
Fitxa
Direcció	Claude Chabrol
Protagonistes	Isabelle Huppert; Stéphane Audran; Jean Carmet; Guy Hoffman; Lisa Langlois; Jean-François Garreaud; Bernard Alane; Bernadette Lafont; Dora Doll; Albert Augier; Benoît Ferreux; Dominique Zardi; Fabrice Luchini; François Maistre; François-Éric Gendron; Frédérique Tirmont; Gilbert Servien; Greg Germain; Guy Hoffmann; Henri Attal; Henri-Jacques Huet; Jacqueline Pierreux; Jean Dalmain; Jean Depussé; Jean Parédès; Jean-Marie Arnoux; Jean-Pierre Coffe; Jeanne Herviale; Louise Chevalier; Marco Pauly; Mario David; Marius Laurey; Maurice Vaudaux; Michel Dupleix; Rudy Lenoir; Sylvie Moreau; Zoé Chauveau
Producció	Denis Héroux
Dissenyador de producció	Jacques Brizzio (en)
Guió	Claude Chabrol, Odile Barski i Hervé Bromberger
Música	Pierre Jansen
Fotografia	Jean Rabier
Muntatge	Yves Langlois
Productora	Cinévidéo
Distribuïdor	Entertainment One Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Canadà
Estrena	1978
Durada	122 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema de ficció criminal
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	César a la millor actriu (1979) ;
Premis	César a la millor actriu secundària ;

Violette Nozière és una pel·lícula francesa i quebequesa del 1978 dirigida per Claude Chabrol i protagonitzada per Isabelle Huppert i Stéphane Audran. La pel·lícula, basada en un veritable cas d'assassinat a França el 1934, sobre una noia de catorze anys anomenada Violette i les seves trobades amb un cert nombre d'homes més vells.

Argument

Violette Nozière (Isabelle Huppert) és una adolescent francesa que durant els anys 1920 treballa secretament com a prostituta mentre viu amb els seus pares confiats: el pare Baptiste Nozière (Jean Carmet) i la mare Germaine Nozière (Stéphane Audran). Rebel·lant-se contra els seus pares burgesos "tronats i insignificants", s'enamora d'un home jove malgastador, a qui virtualment dona suport amb robatoris insignificants als seus pares així com dels seus ingressos de la prostitució.

Mentrestant, els seus pares són informats pel metge de Violette que té sífilis. Violette aconsegueix mig persuadir la seva mare sospitosa i pare indulgent que n'ha heretat d'alguna manera la malaltia. Amb aquest pretext, els enganya perquè prenguin un "medicament" que de fet és verí, matant el seu pare; la seva mare tanmateix sobreviu, i Violette és arrestada i acusada de l'assassinat. Es defensa al·legant que el seu pare l'havia importunat; El brusc ús de flashbacks per part de Chabrol fa dubtar sobre si Violette està mentint o simplement si diu una mitjana veritat. Se la declara culpable d'assassinat i se la condemna a morir a la guillotina, però una veu en off al final ens diu que la sentència va ser commutada per presó, on es va casar i va tenir cinc fills.

Repartiment

Isabelle Huppert - Violette Noziere
Jean Carmet - Baptiste Noziere
Stéphane Audran - Germaine Noziere
Jean-Francois Garreaud - Jean Dabin
Zoe Chauveau - Zoe
Jean-Pierre Coffe - Dr. Deron
Jean Dalmain - Mr. Emile
Guy Hoffman - el jutge
Henri-Jacques Huet - Comissionat Guilleaume
Bernadette Lafont - Company de cel·la de Violette
Bernard Lajarrige - Andre De Pinguet
Lisa Langlois - Maddy
Fabrice Luchini - Camus
Dominique Zardi - noi en un Cafè

Premis i nominacions

Premis

1978 Premi a la interpretació femenina (Festival de Cannes) per Isabelle Huppert
1979 César a la millor actriu secundària per Stéphane Audran

Nominacions

1978 Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes per Claude Chabrol
1979 César a la millor actriu per Isabelle Huppert
1979 César a la millor música per Pierre Jansen
1979 César a la millor direcció artística per Jacques Brizzio

Enllaços externs

Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb (anglès)