Viquipèdia:Contingut evasiu

El contingut evasiu o la frase imprecisa és un tipus d'enunciat que intenta amagar la manca de neutralitat amb l'ús de frases amb poca precisió sobre l'origen de les hipòtesis o asseveracions que vol provar. Sovint, un editor fa ús d'aquests tipus d'enunciats per presentar una opinió, o el que creu que és "coneixement general", però no té cap font acadèmica per provar-la. A més a més, el contingut evasiu és tan imprecís que no pot ser verificat.

Ja que les normes de la Viquipèdia prohibeixen escriure opinions als articles com si fossin fets, alguns editors inclouen les seves opinions o idees personals enmig de generalitzacions o les atribueixen a una autoritat ambigua i imprecisa. Per exemple, la frase "Tarragona és la millor ciutat del món", serà esborrada per la seva manca de neutralitat evident, però una frase més innocent com ara "algunes persones creuen que Tarragona és la millor ciutat del món" probablement passi desapercebuda.

El problema amb el contingut evasiu no és que l'asseveració sigui falsa. L'última frase, sobre Tarragona, no és falsa: n'hi ha, de persones, que sí que creuen que és la millor ciutat del món. El problema és que la veritat, tot i ser necessària, no sempre constitueix una declaració enciclopèdica per si mateixa. Un article ha de ser informatiu i rellevant, i aquesta asseveració sobre el que "algunes persones creuen" no és ni informativa ni rellevant. Quines són aquestes persones? Quantes són "algunes" persones? Quan i per què van dir això? Quin tipus de biaixos podrien tenir?

Per la mateixa naturalesa de Viquipèdia és fàcil que un editor faci ús del contingut evasiu per estendre rumors, opinions personals o polítiques, o propaganda i publicitat. Per a evitar això, hi ha tres línies de defensa o principis bàsics a la Viquipèdia:

• la verificabilitat: les asseveracions han de ser provades amb la inclusió d'una referència seriosa;
• respecteu el punt de vista neutral; i
• no feu treballs inèdits.

Cap d'aquestes s'ha interpretar de manera aïllada: el balanç d'un article de qualitat ha d'obeir totes tres. Les tres polítiques són complementàries i, en conjunt, determinen allò que és acceptable i allò que no és rellevant per mantenir la qualitat de la Viquipèdia. Els principis en què es basen aquestes tres polítiques no són negociables i no es poden desvirtuar per altres polítiques o normes, ni es poden ignorar per consens entre els editors.

Exemples de contingut evasiu

Generalitzacions

Les generalitzacions són expressions de les quals no es pot determinar un autor:

• Hom creu que... (Qui creu?)
• Algunes persones afirmen que... (Quines persones? Quantes?)
• Una minoria sosté que... (Quant és una "minoria", 30%? 49,99%? Quin tipus de minoria?)
• La majoria dels habitants prefereixen... (Quant és la "majoria"?)

O la construcció en veu passiva:

• Aquesta teoria és acceptada com a... (Qui accepta la teoria?)
• S'ha provat que... (Qui ha provat?)
• Es creu que... (Qui creu?)

O la nominalització, tècnica que consisteix en designar un concepte com a subjecte d'una frase (p. ex. les paraules que acaben en -ció o -isme), tot i evitant citar el subjecte real de l'acció:

• La coordinació dels mitjans ha permès la reducció dels desacords. (Qui ha coordinat què?)
• La ciència diu que... (La ciència és un concepte abstracte que no parla: quins científics en específic han dit quina cosa?)

Imprecisions

Les imprecisions són expressions que atribueixen una asseveració a un autor indeterminat o a un grup de persones o de treballs acadèmics però cap en específic:

• D'acord amb l'última recerca científica... (Quins són els autors?)
• Contràriament a la creença popular... (Qui creu?)
• Tots els historiadors han rebutjat... (Quins historiadors?)
• Alguns estudis han provat que... (Quins estudis?)

Combatre el contingut evasiu

Preciseu les idees i els autors

Per evitar les frases enganyoses pregunteu-vos qui és el subjecte de la frase (p. ex. Quins són "la majoria"? Qui diu això?). Les asseveracions han de ser explícites: "Els politòlegs Pere Maragall i Pasqual Ferran han afirmat que...". A més a més, recordeu que aquestes frases sempre han de venir acompanyes d'una citació i una referència.

L'ús de cites i referències

Per a més informació vegeu: Viquipèdia:Citau les fonts

Apel·lar a una prova no constitueix una prova per si mateixa; apel·lar a una autoritat no és suficient per a una enciclopèdia. Per tant, les asseveracions anteriors són acceptables si són acompanyades d'una citació o una referència, p. ex. "Els estudis realitzats per Wong et al. (1996) han provat que l'acupuntura guareix la ràbia".^[1]

Al final del document, heu d'incloure una secció per a les referències:

1. W.F. Wong (1996). "L'Acupuntura: mètode alternatiu per guarir la ràbia". J. Rabid Med. 345: 33-67.

Sigueu flexibles

Sigueu flexibles en combatre el contingut evasiu: un bon text ha de ser breu i clar. Encara que idealment totes les suposicions i asseveracions que no són autoevidents o de les quals hi ha diverses opinions han de ser detallades i les fonts han de ser citades, en la pràctica un article amb moltes explicacions, justificacions i citacions de cada punt de vista podria resultar incoherent i/o il·legible. Pregunteu-vos: Aquesta asseveració és controvertida? Els punts de vista alternatius són rellevants i s'haurien d'incloure? Si no hi ha cap controvèrsia, no cal ser estrictes. Per contra, si un altre editor posa en dubte una asseveració, llavors heu de seguir les tres polítiques bàsiques que s'han esmentat anteriorment.

Vegeu també

• {{Imprecís}}
• {{Text imprecís}}