Una pagina del un manuscrit del segle XI de la Vita sancti Wilfrithi on s'hi descriu la fundació de l'abadia de Hexham | |
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Eddius Stephanus |
Llengua | llatí |
Publicació | segle VIII |
Dades i xifres | |
Tema | Wilfrid de York |
Gènere | hagiografia |
La Vita Sancti Wilfrithi (Vida de Sant Wilfrid) és un text hagiogràfic del segle VIII en el qual s'explica la vida del bisbe de Northumbria Wilfrid de York. Tot i que es tracta d'una hangiografia, aprofundeix molt en els problemes polítics relacionats amb l'església de Northumbria i la història dels monestirs de Ripon i Hexham.
L'obra forma part d'una col·lecció de fonts històriques escrites entre finals del segle vii i principis del viii, on s'inclouen el text anònim Vita Sancti Cuthberti, les obres de Beda el Venerable i la Vita Sancti Columbae d'Adamnà. Tant en aquesta obra com en les altres, la cristianització de la Gran Bretanya es tracta amb detall i serveixen per a documentar el període històric anterior al regnat d'Alfred el Gran.
Al prefaci de la Vita Sancti Wilfrithi, l'autor revela que és un sacerdot i que s'anomena Stephen.[1] Els escriptors moderns el van anomenar "Eddius Stephanus",[2] segons una cita que data del segle xvii,[3] tot i que avui molts historiadors neguen aquesta atribució, considerant-la indeguda.[4] Aquest equívoc es deu al fet que a la Vita Sancti Wilfrithi s'explica que entre 666 i 669, Wilfrit va acompanyar dos mestres de cant de Kent a Ripon, Ædde i Æona.[5] Beda també menciona a Ædde, quan escriu que "Ædde, també conegut com a Stephen", havia estat dirigit a Northumbria per Wilfrit i havia estat el primer cantant entre els pobles d'aquest país.[6] Tanmateix molts historiadors moderns consideren que aquesta història no té cap fonament.[7]
La Vita Sancti Wilfrithi va ser escrita aproximadament entre els anys 709,[8] any de la mort de Wilfrit, i el 720. Aquesta última data és una aproximació a la data de creació de la Vita Sancti Cuthberti, un text en el qual hi ha referències a la Vita Sancti Wilfrithi.[9] Altres fonts indiquen el 716 com a l'any creació d'aquesta obra.[10]
La Vita Sancti Wilfrithi narra la vida i la carrera eclesiàstica de Wilfrit, des de la seva joventut fins a la seva mort, amb breus apunts sobre els dos principals monestirs del sant, Ripon i Hexham. El text narra amb detall l'elecció d'adolescent de ser un home de l'església, les seves baralles amb Teodor, arquebisbe de Canterbury, els seus viatges entre Anglaterra i Roma, la seva participació en els sínodes i la seva mort. El text dedica més d'un terç del seu contingut als "èxits de Northúmbria", mentre que dedica molt menys espai al període en què el sant va servir com a bisbe de York (686-691) o les seves activitats a Mèrcia.[11] Com en moltes altres hagiografies que es van escriure mentre el protagonista era a punt de morir, en aquesta obra s'hi citen pocs miracles,.