Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 805 Stari Ras (Sèrbia) |
Mort | c. 851 (45/46 anys) |
Religió | Cristianisme oriental |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Príncep |
Família | Dinastia Vlastimirović |
Fills | Mutimir of Serbia, Strojimir of Serbia, Gojnik Vlastimirović |
Pare | Prosigoj |
Vlastimir va ser el príncep de Sèrbia a mitjan segle ix.[1] En aquell moment, la regió habitada pels serbis estava situada al mig del territori per on Bulgària s'expandia.[2] Possiblement això va portar a una unió dels serbis sota l'autoritat de Vlastimir per qüestions de defensa amb la col·laboració dels bizantins a través de l'enviament d'agents i d'or en la recerca d'un aliat potencial contra els búlgars.[3] Entre el 836 i el 852 es va veure obligat a defensar-se dels atacs búlgars amb èxit.[1] Es va expandir també a l'oest. Vlastimir es va casar amb la filla del župan de Trebinje i va elevar el títol del seu gendre a príncep; de fet Vlastimir va ser senyor de Trebinje, tenia com a subordinat al seu župan, relació que va continuar al llarg del segle següent. Probablement va ser senyor del territori de Konavli, perquè Constantí VII diu que aquest era subordinat a Trebinje.[4] A la seva mort va ser succeït pels seus tres fills, Mutimir, Strojimir i Gojnik, que es van dividir el territori, acció comuna entre les dinasties de l'època,[1] però els seus tres fills van acabar enfrontats en una guerra civil a la dècada del 860.[4] A la seva època també es devia iniciar tímidament la cristianització dels serbis, perquè els seus nets, Petar i Stefan, nascuts ca. 870 duen noms cristians.[5]