Vocal mitjana anterior no arrodonida

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. en Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Vocal mitjana anterior no arrodonida

e
e̞
ɛ̝
Número AFI	302 430
Codificació
Entitat (decimal)	e​̞
Unicode (hex)	U+0065 U+031E
X-SAMPA	e_o
Braille
So
noicon font · ajuda

La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [e] i la semioberta [ɛ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen [E], mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada [e̞] o bé de pujada [ɛ̝].

Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.

Característiques

Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi- anterior Central Quasi- posterior Posterior Tancada •iy •ɨʉ •ɯu •ɪʏ •ɪ̈ʊ̈ ʊ •eø •ɘɵ •ɤo •e̞ø̞ •əɵ̞ •ɤ̞o̞ •ɛœ •ɜɞ •ʌɔ •æ ɐ •aɶ •äɒ̈ •ɑɒ Quasitancada Semitancada Mitjana Semioberta Quasioberta Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides

• L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
• La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant.
• És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.

Ocorre en

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Anglès	Yorkshire[1]	play	[ple̞ː]	'jugar, tocar'	Vegeu la fonologia de l'anglès
Castellà[2]		bebé	[be̞ˈβ̞e̞]	'nadó'	Vegeu la fonologia del castellà
Català[3]	Català septentrional	sec	[ˈse̞k]	'sec'	/ɛ/ i /e/ es fan [e̞] en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català
	Alguerès
Coreà[4]		베개	[pe̞ˈɡɛ]	'coixí'	Vegeu la fonologia del coreà
Finès[5]		menen	[me̞ne̞n]	'(jo) aniré'	Vegeu la fonologia del finès
Grec		φαινόμενο/fainómeno	[fe̞ˈnome̞no]	'fenomen'	Vegeu la fonologia del grec modern
Hebreu[6]		חלק	[ˈχe̞le̞k]	'part'	Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern
Hongarès[7]		hét	[he̞ːt]	'set'	Vegeu la fonologia de l'hongarès
Japonès[8]		笑み	[é̞mì]	'somriure'	Vegeu la fonologia del japonès
Romanès		fete	[ˈfe̞te̞]	'noies'	Vegeu la fonologia del romanès
Rus[9]		человек	[t͡ɕɪlɐˈvʲe̞k]	'persona'	Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus
Serbocroat[10]		жена/žena	[ʒe̞na]	'dona'	Vegeu la fonologia del serbocroata
Tagàlog		daliri	[dɐˈliɾe̞]	'dit'	Vegeu la fonologia del tagàlog
Turc[11]		ev	[e̞v]	'casa'	Vegeu la fonologia del turc

Referències

1. Johnson & Roca, 1999: «A Course in Phonology» pàg. 179.
2. Martínez-Celdrán, Fernández-Planas & Carrera-Sabaté, 2003: «"Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 256.
3. Recasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i el consonantisme català al segle XX», pàg. 59.
4. Lee, 1999: «"Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press», pàg. 121.
5. Iivanen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàgs. 60-66.
6. Laufer, 1999: «"Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association», pàg. 98.
7. Szende,1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92.
8. Okada, 1999: «"Japanese", Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2», pàg. 94.
9. Jones & Ward, 1969: «The Phonetics of Russian», pàg. 41.
10. Landau, Lončarića, Horga & Škarić, 1999: «"Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 67.
11. Zimmer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155.

Bibliografia

• Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009]. 
• Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
• Jones, Daniel; Dennis, Ward. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969. 
• Landau, Ernestina; Lončarića, Mijo; Horga, Damir; Škarić, Ivo. «Croatian». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 66–69. ISBN 0-521-65236-7. 
• Laufer, Asher. «Hebrew». A: Handbook of the International Phonetic Association, 1999, p. 96–99. 
• Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1. 
• Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma.; Carrera-Sabaté, Josefina «Castilian Spanish». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, p. 255–259. DOI: 10.1017/S0025100303001373.
• Okada, Hideo «Japanese». Journal of the International Phonetic Association, 21, 2, 1991, pàg. 94–96. DOI: 10.1017/S002510030000445X.
• Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999. 
• Szende, Tamás «Illustrations of the IPA:Hungarian». Journal of the International Phonetic Alphabet, 24, 2, 1994, p. 91–94.
• Zimmer, Karl; Orgun, Orhan. «Turkish». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 154–158. ISBN 0-521-65236-7.