En fisiologia cardiovascular, volum telediastòlic (VTD) és el volum de sang al ventricle dret o esquerre al final de l'ompliment de la diàstole que és quantitat de sang present al ventricle al final de la diàstole.[1] Com que VTD grans causen una major distensió del ventricle, VTD s'utilitza sovint com a sinònim de precàrrega, que fa referència a la longitud dels sarcòmers en el múscul cardíac abans de la contracció (sístole). Un augment del VTD augmenta la precàrrega del cor i, mitjançant la mecanisme de Frank-Starling del cor, augmenta la quantitat de sang expulsada del ventricle durant la sístole (volum sistòlic)
Volums ventriculars i altres mesures relacionades en un home sa de 70 kg | ||
---|---|---|
Mesura | Ventricle dret | Ventricle esquerre |
Volum telediastòlic | 144 ml (± 23 ml)[2] | 142 ml (± 21 ml)[3] |
Volum telediastòlic/àrea de superfície corporal (mL/m2) | 78 ml/m2 (± 11 ml/m2)[2] | 78 ml/m2 (± 8,8 ml/m2)[3] |
Volum telesistòlic | 50 ml (± 14 ml)[2] | 47 ml (± 10 ml)[3] |
Volum telesistòlic/àrea de superfície corporal (mL/m2) | 27 ml/m2 (± 7 ml/m2)[2] | 26 ml/m2 (± 5,1 ml/m2)[3] |
Volum sistòlic | 94 ml (± 15 ml)[2] | 95 ml (± 14 ml)[3] |
Volum sistòlic/àrea de superfície corporal (mL/m2) | 51 ml/m2 (± 7 ml/m2)[2] | 52 ml/m2 (± 6,2 ml/m2)[3] |
Fracció d'ejecció | 66% (± 6%)[2] | 67% (± 4,6%)[3] |
Ritme cardíac | 60–100 bpm[4] | 60–100 bpm[4] |
Cabal cardíac | 4,0–8,0 L/minut[5] | 4,0–8,0 L/minut[5] |