![]() | |
Tipus | carrier-capable fighter monoplane with 2 engines (en) ![]() ![]() |
---|---|
Fabricant | Vought ![]() |
Estat | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Dissenyat per | Rex Buren Beisel ![]() |
Primer vol | 29 setembre 1948 ![]() |
En servei | 1954 ![]() ![]() |
Operador/s | |
Construïts | 307 ![]() |
El Vought F7U "Cutlass" fou un caça monoplaça embarcat. Va ser utilitzat per la Marina dels Estats Units durant els primers anys de la Guerra Freda.
Acabada la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van dissenyar un avió basat en els plànols capturats de la companyia aeronàutica alemanya Arado durant l'Operació Paperclip. El resultat va ser l'F7U, un avió dissenyat per Vought amb ala en fletxa, seguint els principis de l'aerodinàmica establerts per Arado. Els enginyers de Vought, però, van negar cap connexió amb els plànols alemanys capturats de la Segona Guerra Mundial.
L'F7U fou considerat com un avió radicalment innovador, amb el nou disseny d'ala en fletxa i doble cua. El període de servei de l'F7U va estar ple de problemes tècnics i de control: un quart dels Cutlass construïts es van perdre en accidents. Es creu que el pèssim nivell de seguretat de l'avió, la manca de potència dels motors i la seva poca fiabilitat eren deguts a l'èmfasi dels enginyers a dissenyar un avió innovador. Fou reemplaçat com a caça embarcat per l'F-8 Crusader, que entraria en combat a la Guerra del Vietnam.
El Cutlass fou el primer avió dissenyat per a utilitzar motors de postcombustió, i també el primer a llançar bombes a velocitats supersòniques.