Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Víctor Tomás González 15 febrer 1985 (39 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Alçada | 1,78 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes | 85 kg | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | jugador d'handbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | handbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Extrem | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Club actual | FC Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Núm. esportiu | 8 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||
2012 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
2008 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Hege Bolstad | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Medaller | |||
---|---|---|---|
Amb la Selecció d'Espanya | |||
Jocs Olímpics | |||
Pequín 2008 | equip masculí | ||
Campionat del Món | |||
Espanya 2013 | equip masculí |
Víctor Tomàs i Gonzàlez (Barcelona, 15 de febrer de 1985) és un jugador d'handbol català retirat. Va ingressar al la Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona el 1998 a l'equip cadet del planter, i d'allà progressà fins a arribar al filial la temporada 2002-03, en què acabà debutant al primer equip. Era un extrem esquerrà que jugava per la dreta i que destacava per la seva rapidesa i explosivitat. Acostumat a jugar en les situacions d'atac, va anar desenvolupant-se en les tasques defensives.
La temporada 2013-2014, va guanyar cinc títols amb el FC Barcelona, en un gran any en què l'equip només no va poder guanyar la Copa d'Europa, i a la Lliga ASOBAL va guanyar tots 30 partits disputats, amb un nou rècord de gols, 1146.[1]
El 30 de novembre de 2022, després del partit Barça-Kiel de Champions, Víctor Tomàs va rebre l'homenatge de l'afició del Palau Blaugrana amb la retirada de la samarreta amb el número 8 de qui va ser capità de l'equip d'handbol durant la darrera dècada. Tomàs havia hagut de retirar-se prematurament el 2020 a causa d'una malaltia cardíaca i la pandèmia de covid havia endarrerit el seu comiat oficial.[2]
En les seves 18 temporades al primer equip va guanyar un total de 69 títols, entre els quals destaquen tres Copes d'Europa, 5 Mundials de clubs, 12 Lligues i 11 Copes del Rei, entre d'altres, esdevenint el tercer esportista del club amb millor palmarès, després d'Aitor Egurrola, de la secció d'hoquei patins i de David Barrufet, també d'handbol.[3]
En les categories inferiors va guanyar tres Campionats d'Espanya, un com a cadet i dos com a juvenil. També va ser el millor jugador cadet d'Espanya la temporada 1998-99.