Vídeo educatiu

El vídeo educatiu és un material didàctic audiovisual que, juntament amb l'animació, té un gran poder per atraure l'atenció als usuaris al presentar continguts dinàmics i significatius. Cada vegada més la realitat se'ns presenta com a audiovisual i en l'àmbit educatiu s'han donat moltes aplicacions pedagògiques a aquest ja tant conegut recurs.

El seu objectiu o finalitat és educatiu i pretén provocar sensacions, conscienciar i/o ensenyar. Es tracta d'un recurs TIC (tecnologies de la informació i comunicació) que a partir d'Internet i la reducció de costos, actualment té més fàcil accés i distribució universal. Gràcies a la Web 2.0,[1] avui dia tothom pot accedir a multitud de vídeos a la xarxa, compartir-los i fins i tot crear-los de la manera més creativa.

Característiques[modifica]

Algunes de les principals característiques del vídeo educatiu són les següents:

  • És un recurs que es pot obtenir i/o desenvolupar amb un cost baix.
  • La seva facilitat d'ús possibilita que tothom hi pugui tenir accés.
  • El suport digital permet que el vídeo es pugui reproduir un número il·limitat de vegades.
  • Inclou amenitat i dinamisme que produeixen una millor assimilació del contingut del vídeo.
  • Permet l'adaptació al públic receptor. La selecció del llenguatge visual i verbal és important a l'hora de fer arribar el missatge audiovisual correctament, s'ha d'adequar a l'oient i espectador.
  • Reforça els coneixements previs i potencia la construcció de nous.
  • Aporta l'aspecte interdisciplinar al poder incloure continguts de diferents àmbits.
  • Té utilitat com a reforç, antecedent o complement d'una activitat docent.[2]
  • Il·lustra, esquematitza i aporta senzillesa a les classes explicatives.[2]
  • És un suport tecnològic multimèdia motivador i amb una gran potencialitat expressiva.
  • Afavoreix a l'atenció dels alumnes i al seu rendiment acadèmic al provocar més interès per la matèria.

Bibliografia[modifica]

Tota la informació sobre les competències bàsiques, i més concretament la competència comunicativa audiovisual, la podem consultar en els currículums oficials de les diferents administracions educatives del país:

Referències[modifica]

  1. ↑ O'Reilly, 2004
  2. ↑ 2,0 2,1 Bravo Ramos, Juan Luis, 2000. El video educativo. Madrid. pp.5.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.