Tipus | senzill |
---|---|
Artista | Depeche Mode |
Àlbum | Songs of Faith and Devotion |
Publicat | 26 d'abril de 1993 |
Enregistrat | 1992−1993 |
Gènere | Synthrock, rock alternatiu, dance alternatiu, indie rock |
Durada | 4:59 (versió senzill) 5:35 (versió àlbum) |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Mute |
Compositor | Martin Gore |
Lletres | Martin Gore |
Productor | Depeche Mode, Flood |
Format | 7", 12", casset, CD |
Cronologia | |
← I Feel You
(1993) Condemnation (1993) → | |
Tipus | senzill |
---|---|
Artista | Depeche Mode |
Obra | Songs of Faith and Devotion |
Publicat | 26 abril 1993 |
Gènere | dance-rock |
Durada | 3:59 |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Mute Records |
Lletra | Martin Gore |
Música | Martin Gore |
Producció | Depeche Mode, Flood |
Format | 7", 12", casset, CD |
Songs of Faith and Devotion | |
← «I Feel You » 2 ««Condemnation (Paris Mix)»» → | |
Tipus | senzill |
---|---|
Artista | Depeche Mode |
Obra | Songs of Faith and Devotion |
Publicat | 26 abril 1993 |
Gènere | dance-rock |
Durada | 6:14 |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Mute Records |
Lletra | Martin Gore |
Música | Martin Gore |
Producció | Depeche Mode, Anandamidic |
Format | disc de vinil |
Songs of Faith and Devotion | |
← 10 ««Happiest Girl (The Pulsating Orbital Vocal Mix)»» 12 ««Personal Jesus (The Stargate Mix)»» → | |
«Walking in My Shoes» és el vint-i-vuitè senzill de la banda musical Depeche Mode i segon de l'àlbum Songs of Faith and Devotion. Fou llançada el 26 d'abril de 1993 i reeixí igualar l'èxit obtingut pel primer senzill, «I Feel You».
Es tracta d'una cançó composta per Martin Gore que mostra la cruesa sonora de l'àlbum, i ha esdevingut un dels més emblemàtics del disc. És un dels temes més roquers de la banda, ja que la melodia es basa en la guitarra elèctrica. Fou una cançó difícil de tancar, ja que van tenir molta feina per aconseguir el so que volien transmetre, però finalment el resultat fou satisfactori. La lletra és força aspra, ja que es planteja com una metàfora sobre demanar perdó reclamant primer comprensió explicant els errors i la decepció. La cara-B del senzill és «My Joy», un tema de música ambiental amb poca lletra i sobre el verdader sentit de la vida, fou descartada per formar part de l'àlbum per ser massa experimental.
El videoclip fou dirigit per Anton Corbijn i es basà en La Divina Comèdia de Dante Alighieri i fa una estranya analogia sobre l'amor incondicional. Corbijn va dissenyar unes màscares força estranyes en forma de cap d'ocell i amb un bec prominent que van portar els protagonistes del vídeo. Aquestes màscares van esdevenir fonamentals per la promoció de l'àlbum, fins i tot, una d'aquestes van aparèixer a la portada del senzill. Al principi del segon vers hi ha una presa on apareixen els tres membres de la banda junt a una dona nua. Aquesta imatge fou eliminada per poder ser emesa al canal MTV dels Estats Units i fou substituïda per una altra imatge dels tres membres sense la dona. La versió original fou inclosa en els recopilatoris de videoclips The Videos 86>98, Devotional i The Best of Depeche Mode Volume 1.
Des de la publicació va esdevenir un dels temes més emblemàtics de Depeche Mode i ha format part de la llista de cançons fixes en totes les gires de concerts fins a la gira Delta Machine Tour (2013), ja que va començar a rotar amb la seva coetània «In Your Room». La interpretació no varia gaire de la versió de l'àlbum amb molt pocs arranjaments. En les primeres gires, va tenir un caire més electrònic degut a la influència d'Alan Wilder, qui preparava els concerts en aquella època. Quan aquest se'n va anar, la cançó va adquirir un toc més rock i agressiu, en amplificar el so de la guitarra i la bateria acústica. També és una de les cançons que ha tingut més projeccions en els concerts.
La cançó fou versionada per la banda canadenca de grunge Finger Eleven.