Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Wallace John Eckert 19 juny 1902 Pittsburgh (Pennsilvània) |
Mort | 24 agost 1971 (69 anys) Englewood (Nova Jersey) |
Sepultura | cap valor |
Formació | Universitat Yale (–1931) Oberlin College (–1925) Amherst College (1925–1926) |
Tesi acadèmica | The General Orbit of Hector (1931 ) |
Director de tesi | Ernest William Brown |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | astrònom, professor d'universitat, matemàtic |
Ocupador | Thomas J. Watson Research Center (1945–1970) US Nautical Almanac Office, director (1940–1945) Universitat de Colúmbia (1926–1940) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Harry F. Smith, Jr. |
Família | |
Cònjuge | Dorothy Woodworth Applegate |
Pares | John Eckert i Anna Margarett Heil |
Premis | |
| |
Wallace Eckert (anglès: Wallace John Eckert) (Pittsburgh, 19 de juny de 1902 - Englewood, 24 d'agost de 1971) va ser un matemàtic i astrònom estatunidenc.
Nascut a Pittsburgh, va créixer en una granja lletera d'Albion (Pennsilvània), a tocar del llac Erie.[1] Va estudiar al Oberlin College (Ohio) i al Amherst College (Massachusetts),[2] abans d'obtenir el doctorat el 1931 a la universitat Yale amb una tesi dirigida per Ernest William Brown sobre l'òrbita de l'asteroide troià de Júpiter Hèctor (624).[3]
El 1926 va començar a treballar com assistent al departament d'astronomia de la Universitat de Colúmbia on el 1931, després de doctorar-se, va passar a ser professor.[4] Durant els anys 1930's, va encetar una fructífera col·laboració de la universitat amb IBM, que va ser un model per a molts altres projectes científics que necessitaven computs massius.[5] El 1940 va ser nomenat director del US Nautical Almanac Office,[6] on va treballar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945, quan la guerra ja estava acabant, el president d'IBM, Thomas J. Watson, li va proposar un lloc de treball per a temps de pau.[7] Aquesta iniciativa va portar a la creació a Nova York del Thomas J. Watson Research Center, una col·laboració entre IBM i la Universitat de Colúmbia, que no solament feia computs complicats, sinó que també formava científics de totes les branques en les tècniques de computació mecànica.[8] Des de la seva posició de director del centre, Eckert va ser decisiu en els dissenys dels (aleshores) supercomputadors SSEC (1949)[9] i NORC (1954).[10]
Al mateix temps, Eckert va ser professor de mecànica celeste a la Universitat de Colúmbia, essent un gran expert en la teoria lunar, seguint els pasos del seu antic professor de Yale, Ernest Brown.[11]
Eckert es va retirar d'IBM el 1967 i de la Universitat de Colúmbia el 1970.[12]