Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | drupa |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 38725 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Arecales |
Família | Arecaceae |
Gènere | Washingtonia |
Espècie | Washingtonia filifera (Lindl.) H.Wendl. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Pritchardia filifera |
Exautor | H.Wendl. |
Distribució | |
La Washingtònia[1] (Washingtonia filifera) és, juntament amb Phoenix canariensis i Phoenix dactylifera, una de les principals espècies de palmera que s'utilitzen en la jardineria de climes mediterranis.
És originària de les àrees subdesèrtiques de Califòrnia i del nord-oest de Mèxic.
Li calen estius calorosos, però a l'hivern té una relativa resistència al fred, ja que pot suportar glaçades de curta durada fins a 10 graus per sota zero.
A la península Ibèrica prospera en totes les façanes litorals i les altituds mitjanes de l'interior. A l'altiplà nord, amb estius relativament curts, s'observen exemplars aïllats que creixen molt lentament en exposicions protegides a altituds de fins a 800 metres sobre el nivell del mar, com per exemple a l'Hort de Calixto i Melibea de Salamanca.
Es conrea fora del seu hàbitat natural, especialment en països de clima temperat.
Les principals característiques diferenciadores respecte al gènere Phoenix és la presència de fulles palmades en lloc de pectinades (o sigui, els folíols surten radialment del mateix punt a l'extrem del pecíol, en comptes de disposar-se a banda i banda al llarg de l'eix com les barbes d'una ploma) i el tronc molt més prim i alt (més de 15 metres). El tronc té petites marques de fissures rugoses o és parcialment cobert per restes foliars, amb la base eixamplada. Conté un fruit el·líptic o ovoide, negrós, de 0,6 cm de diàmetre i no comestible.[2]
En condicions bones per al seu creixement, arriben fins las 23 metres d'alçada (algunes fins i tot a 30 m).
Washingtonia filifera va ser descrita per (Lindl.) H. Wendl. i publicada en Botanische Zeitung (Berlín) 37(5): 68. 1879.3[3]