Waterpolo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Waterpolo als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Tipus	waterpolo als Jocs Olímpics
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional
Part de	Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Format per	water polo at the 1992 Summer Olympics – men's tournament ^(en)
Nombre de participants	152
Localització  i  dates
Localització	Piscina Municipal de Montjuïc (Barcelona) 41° 22′ 10″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.36945°N,2.165042°E / 41.36945; 2.165042
Estat	Espanya
Data	1992
Dades estadístiques
Partits	42
← 1988 1996 →

El waterpolo va ser disciplina olímpica als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 per vint-i-unena edició consecutiva. És a dir, ha estat en totes les cites excepte en Atenes 1896. Cal recordar que és una disciplina dins dels esports aquàtics, els quals sí que han estat esport olímpic en totes les edicions. La competició es disputà entre l'1 i el 9 d'agost de 1992 a les piscines de Montjuïc (tan sols la primera fase) i Bernat Picornell.

Resultats

Front la gran absència de Iugoslàvia, l'equip italià va proclamar-se campió olímpic per tercer cop en guanyar en la final a l'equip local. Aquell partit és un dels més llargs i emocionants de la història del waterpolo. El preparador Ratko Rudić va guanyar la seva medalla d'or consecutiva mentre que Manel Estiarte va acabar com a màxim anotador per quarts Jocs. Per a tots dos equips el torneig va representar un important punt d'inflexió, encara que ben diferent. Si els transalpins van anar allunyant-se progressivament de l'elit d'aquest esport, tot el contrari va passar amb la selecció espanyola, que tot just començava una dècada d'èxits en el waterpolo.

Resum de medalles

Competició
Homes	Itàlia (ITA)	Espanya (ESP)	Equip Unificat (EUN)

Posició	CON	Membres	Entrenador
	Itàlia	1-Francesco Attolico, 2-Marco D'Altrui, 3-Alessandro Bovo, 4-Giuseppe Porzio, 5-Alessandro Campagna, 6-Paolo Caldarella, 7-Mario Fiorillo, 8-Francesco Porzio, 9-Amedeo Pomilio, 10-Ferdinando Gandolfi, 11-Massimiliano Ferretti, 12-Carlo Silipo, 13-Gianni Averaimo	Ratko Rudić Giuseppe Castellucci
	Espanya	1-Jesús Rollán, 2-Sergi Pedrerol, 3-Marco Antonio González, 4-Rubén Michavila, 5-Manel Estiarte, 6-Daniel Ballart, 7-Josep Picó, 8-Ricardo Sánchez, 9-Jordi Sans, 10-Salvador Gómez, 11-Miquel Àngel Oca, 12-Manuel Silvestre, 13-Pedro García	Dragan Matutinović Rafael Aguilar
	Equip Unificat	1-Evgeni Xaronov, 2-Alexandr Ogorodnikov, 3-Alexei Vdovin, 4-Nikolai Kozlov, 5-Sergei Naumov, 6-Andrei Belofastov, 7-Alexandr Kolotov, 8-Dmitri Apanassenko, 9-Dmitri Gorxkov, 10-Sergei Markotx, 11-Andrei Kovalenko, 12-Vladimir Karabutov, 13-Alexandr TXiguir	Boris Popov Alexandr Kabanov

Medaller

Pos.	Comitè Olímpic				Total
1	Itàlia (ITA)	1	0	0	1
2	Espanya (ESP)	0	1	0	1
3	Equip Unificat (EUN)	0	0	1	1

Competició

El sistema de competició es va mantindre inalterat respecte a Seül. Dos grups de sis equips, on els dos primers lluitarien a eliminatòries directes pel títol i la resta formarien dos grups de quatre per jugar els partits de consolació.

Els grans canvis es van produir, com en la resta de competicions per equips, en les. Al waterpolo internacional de finals dels anys 80 hi havia un dominador inqüestionable: l'antiga Iugoslàvia, actual campiona mundial, olímpica i europea. La seva absència condemnava el torneig a perdre cert nivell, sobretot el grup A, on la va substituir la dèbil Txecoslovàquia.

Davant aquesta situació, la gran favorita era Espanya. Els amfitrions havien millorant sensiblement les actuacions des de l'arribada de Dragan Matutinović per a deixar de ser un conjunt que dominava les competicions júnior i es desunflava en les absolutes. Recentment havia assolit el bronze a la Copa del Món i l'argent al Campionat Mundial de Natació i a l'Europeu el 1991. En un segon grup estaven els Estats Units (campiona del món), Hongria i l'Equip Unificat, sempre que aconseguís mantindre l'herència de l'URSS.

Un cop comença la competició es van veure dos grups ben diferents. El A era molt més fluix i els Estats Units i l'Equip Unificat no van tindre problemes per allunyar-se de la resta. Això sí, la sorpresa va vindre en classificar-se els exsoviètics en primer lloc. Al grup B la igualtat va dur als a priori favorits d'Hongria a deixar-se punts contra els rivals més fluixos. Espanya va sofrir contra rivals dèbils, però superà clarament els magiars. Tot plegat ho aprofità Itàlia per a deixar la seva classificació sentenciada després d'empatar a 9 el partit contra els amfitrions un partit que cap dels dos mostrà molt d'interés per guanyar.

A les semifinals, la selecció espanyola va superar sense problemes els nord-americans, mentre que els italians donaren la sorpresa front a l'Equip Unificat. Un cop els eslaus s'endugeren el bronze al darrer enfrontament de la Guerra Freda esportiva, es disputà la final a les Piscines Bernat Picornell. Els de Matutinović eren encara més favorits llavors, després de quedar eliminitats els rivals més dèbils i mostrar un joc superior. Però tot va ser diferent al darrer partit.

La final de waterpolo de Barcelona 1992 és un dels partits mítics d'aquest esport. Els jugadors del serbi Rudić practicaren un joc físic i agressiu al qual no s'adaptaren els espanyols. El resultat a la fi dels dos primers quarts era de 4-2 favorable als italians, arribant posteriorment inclús als tres gols de diferència. Però els locals varen alçar sorprenentment el partit i, a falta de menys d'un minut per a la fi, empataren a 7. Amb els italians derrotats psicològicament, el domini fou ara dels del croat Matutinović, encara que tan sols feren un gol. En l'últim sospir, Massimiliano Ferretti, el millor de la final, anotava l'empat. La tensió va eixir de la piscina i ambdues banquetes arribaren als punys al final d'aquesta primera pròrroga. La segona acabà sense gols, però no la tercera. Massimiliano Ferretti fou l'autor del gol decisiu, encara que el partit acabà amb un tir al pal italià. L'èxit transalpí, el primer des de feia quinze anys, era just segons el partit, però si tenim en compte el campionat. La medalla, malgrat ser la primera del waterpolo olímpic espanyol, deixà decebuts els jugadors, encara que el pas de Matutinović (amb 4 medalles en només dos anys) inicià una època daurada.

Grup A

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG
Equip Unificat	10	5	5	0	0	50	32	+18
Estats Units	8	5	4	0	1	40	24	+16
Austràlia	5	5	2	1	2	44	41	+3
Alemanya	4	5	1	2	3	38	41	-3
França	3	5	1	1	3	38	42	-4
Txecoslovàquia	0	5	0	0	5	33	63	-30

1 d'agost de 1992 9:30
	Equip Unificat	10-6	Txecoslovàquia	Bernat Picornell (Barcelona)

1 d'agost de 1992 10:45
	Austràlia	4-8	Estats Units	Bernat Picornell (Barcelona)

1 d'agost de 1992 18:30
	Alemanya	7-7	França	Montjuïc (Barcelona)

2 d'agost de 1992 9:30
	Txecoslovàquia	3-9	Estats Units	Bernat Picornell (Barcelona)

2 d'agost de 1992 12:00
	França	5-9	Austràlia	Bernat Picornell (Barcelona)

2 d'agost de 1992 19:45
	Equip Unificat	11-7	Alemanya	Montjuïc (Barcelona)

3 d'agost de 1992 9:30
	Estats Units	11-7	França	Bernat Picornell (Barcelona)

3 d'agost de 1992 12:00
	Alemanya	15-9	Txecoslovàquia	Bernat Picornell (Barcelona)

3 d'agost de 1992 19:45
	Austràlia	9-12	Equip Unificat	Montjuïc (Barcelona)

5 d'agost de 1992 9:30
	Txecoslovàquia	6-14	França	Montjuïc (Barcelona)

5 d'agost de 1992 12:00
	Equip Unificat	8-5	Estats Units	Montjuïc (Barcelona)

5 d'agost de 1992 17:30
	Alemanya	7-7	Austràlia	Montjuïc (Barcelona)

6 d'agost de 1992 9:30
	Austràlia	15-9	Txecoslovàquia	Montjuïc (Barcelona)

6 d'agost de 1992 14:30
	Estats Units	7-2	Alemanya	Montjuïc (Barcelona)

6 d'agost de 1992 18:45
	Equip Unificat	9-5	França	Montjuïc (Barcelona)

Grup B

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG
Espanya	9	5	4	1	0	52	36	+16
Itàlia	8	5	3	2	0	41	34	+7
Hongria	6	5	2	2	1	49	46	+3
Cuba	4	5	2	0	3	50	53	-3
Països Baixos	2	5	0	2	3	36	46	-10
Grècia	0	5	0	1	4	32	45	-13

1 d'agost de 1992 12:00
	Hongria	7-7	Itàlia	Bernat Picornell (Barcelona)

1 d'agost de 1992 19:45
	Grècia	9-10	Cuba	Montjuïc (Barcelona)

1 d'agost de 1992 21:00
	Espanya	12-6	Països Baixos	Montjuïc (Barcelona)

2 d'agost de 1992 10:45
	Països Baixos	4-6	Itàlia	Bernat Picornell (Barcelona)

2 d'agost de 1992 18:30
	Cuba	11-12	Hongria	Montjuïc (Barcelona)

2 d'agost de 1992 21:00
	Espanya	11-6	Grècia	Montjuïc (Barcelona)

3 d'agost de 1992 10:45
	Itàlia	11-8	Cuba	Bernat Picornell (Barcelona)

3 d'agost de 1992 18:30
	Grècia	4-4	Països Baixos	Montjuïc (Barcelona)

3 d'agost de 1992 21:00
	Hongria	5-8	Espanya	Montjuïc (Barcelona)

5 d'agost de 1992 10:45
	Països Baixos	9-11	Cuba	Montjuïc (Barcelona)

5 d'agost de 1992 18:45
	Grècia	7-12	Hongria	Montjuïc (Barcelona)

5 d'agost de 1992 20:00
	Espanya	9-9	Itàlia	Montjuïc (Barcelona)

6 d'agost de 1992 10:45
	Hongria	13-13	Països Baixos	Montjuïc (Barcelona)

6 d'agost de 1992 17:30
	Itàlia	8-6	Grècia	Montjuïc (Barcelona)

6 d'agost de 1992 20:00
	Espanya	12-10	Cuba	Montjuïc (Barcelona)

Grup C

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG
Austràlia	5	3	2	1	0	23	20	+3
Hongria	4	3	2	0	1	28	27	+1
Alemanya	3	3	1	1	1	24	21	+3
Cuba	0	3	0	0	3	22	29	-7

8 d'agost de 1992 12:00
	Austràlia	7-5	Cuba	Bernat Picornell (Barcelona)

8 d'agost de 1992 17:30
	Alemanya	7-8	Hongria	Bernat Picornell (Barcelona)

9 d'agost de 1992 11:30
	Alemanya	10-6	Cuba	Bernat Picornell (Barcelona)

9 d'agost de 1992 12:45
	Austràlia	9-8	Hongria	Bernat Picornell (Barcelona)

Grup D

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG
Països Baixos	5	3	2	1	0	28	20	+8
Grècia	5	3	2	1	0	24	18	+6
França	2	3	1	0	2	28	31	-3
Txecoslovàquia	0	3	0	0	3	22	33	-11

8 d'agost de 1992 9:30
	França	6-10	Grècia	Bernat Picornell (Barcelona)

8 d'agost de 1992 10:45
	Txecoslovàquia	8-9	Països Baixos	Bernat Picornell (Barcelona)

9 d'agost de 1992 9:00
	Txecoslovàquia	8-10	Grècia	Bernat Picornell (Barcelona)

9 d'agost de 1992 10:15
	França	8-15	Països Baixos	Bernat Picornell (Barcelona)

Semifinals

8 d'agost de 1992 18:45
	Equip Unificat	8-9	Itàlia	Bernat Picornell (Barcelona)

8 d'agost de 1992 20:00
	Espanya	6-4	Estats Units	Bernat Picornell (Barcelona)

Finals

Per la medalla d'or

9 d'agost de 1992 16:45
	Espanya	8-9 (prórroga)	Itàlia	Bernat Picornell (Barcelona)

Per la medalla de bronze

9 d'agost de 1992 15:15
	Equip Unificat	8-4	Estats Units	Bernat Picornell (Barcelona)

Classificació final

Equip		Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	Dif
1	Itàlia	11	7	4	3	0	59	50	+9
2	Espanya	12	7	5	2	0	66	49	+17
3	Equip Unificat	12	7	6	0	1	66	55	+11
4	Estats Units	8	7	4	0	3	48	38	+10
5	Austràlia	9	7	4	1	2	60	54	+6
6	Hongria	8	3	3	2	2	65	62	+3
7	Alemanya	6	7	2	2	3	55	55	0
8	Cuba	4	7	2	0	5	61	70	-9
9	Països Baixos	6	3	2	2	3	60	62	-2
10	Grècia	5	7	2	1	4	52	59	-7
11	França	2	7	1	0	6	52	67	-15
12	Txecoslovàquia	0	7	0	0	7	49	82	-33

Enllaços externs

• Fundació Barcelona Olímpica - Volum 4, pàgina 248 Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine.
• Fundació Barcelona Olímpica - Volum 5, pàgina 386 Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine.