Nom original | (de) Wilhelm Karl Joseph Killing |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Wilhelm Karl Joseph 10 maig 1847 Burbach (Alemanya) |
Mort | 11 febrer 1923 (75 anys) Münster (Alemanya) |
Formació | Universitat de Berlín |
Tesi acadèmica | Der Flächenbüschel zweiter Ordnung (1872) |
Director de tesi | Weierstrass |
Es coneix per | Algèbres de Lie |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Lloc de treball | Berlín Brilon Münster |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Lyceum Hosianum de Braunsberg (Prússia); actual Braniewo (Polònia) Universitat de Münster |
Membre de | |
Professors | Karl Weierstrass |
Orde religiós | Tercer Orde de Sant Francesc |
Obra | |
Estudiant doctoral | Hugo Gieseking (en) , Hermann Ingendoh (en) , Ernst Quitmann (en) , Otto Langenkamp (en) , Karl Baronowsky (en) , Leo Becker (en) , Friedrich Ferrari (en) , Karl Finger (en) , Kuno Kraft (en) , Helene Schelte (en) , Ella Schmidt (en) , Theodor Syré (en) i Adelheid von Scherbening (en) |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Anna Commer |
Pares | Josef Killing i Anna Catharina Kortenbach |
Premis | |
Premi Lobatxevski (1900) |
Wilhelm Killing (alemany: Wilhelm Karl Joseph Killing) (Burbach, 10 de maig de 1847 - Münster, 11 de febrer de 1923) va ser un matemàtic alemany.
Killing va iniciar els seus estudis universitaris a la universitat de Münster on va quedar totalment decebut pel poc interès que hi havia per les matemàtiques. Després de dos anys a Münster, va ingressar el 1867 a la universitat de Berlín en la qual va ser deixeble de Weierstrass, obtenint el doctorat el 1872.[1] Els anys següents va donar classes a diferents instituts de Berlín i de Brilon (Westfàlia), fins que el 1882 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'escola catòlica Hosianum de Braunsberg (actual Braniewo, Polònia), on va tenir un dels seus períodes més productius.[2]
El 1892 va ser escollit catedràtic de la universitat de Münster, en la qual es va retirar el 1919. Va ser rector d'aquesta universitat en 1897-1898.[3]
Killing va començar els seus treballs de recerca estudiant les geometries no euclidianes, publicant dos articles (1878 i 1880) en els que defensava l'existència de tres geometries no euclidianes de curvatura constant: la de Lobatxevski, la de Riemann i la de Klein.[4] La conseqüència d'aquests treballs sobre els fonaments de la geometria,[5][6] va ser que el van conduir a l'estudi estructural dels grups de Lie i a l'anàlisi de les àlgebres de Lie amb la intenció de descobrir totes les possibles estructures dels grups finits reals,[7][8] sense haver conegut l'obra de Lie.