William Orpen

Sir
William Orpen

Fotografia de William Orpen per George Charles Beresford (1903)
Biografia
Naixement	(en) William Newenham Montague Orpen 27 novembre 1878 Stillorgan (Irlanda)
Mort	29 setembre 1931 (52 anys) Londres
Sepultura	cementiri de Putney Vale
Nacionalitat	Irlanda
Formació	Slade School of Fine Art National College of Art and Design
Activitat
Camp de treball	Arts visuals
Lloc de treball	Londres
Ocupació	pintor, artista visual, artista
Membre de	Royal Academy of Arts Royal Hibernian Academy
Art	Pintura
Gènere	Retrat
Alumnes	Reginald Jerrold-Nathan
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	major
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
1928	Jocs Olímpics d'Estiu de 1928
Obra
Obres destacables (1912) The Café Royal in London ^(en)
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC089]
Família
Cònjuge	Grace Orpen
Parella	Evelyn St. George
Fills	Vivien Antonia Bligh St. George  () Howard Bligh St. GeorgeEvelyn St. George
Pares	Arthur Orpen   i Anne Caulfeild
Germans	Richard Orpen
Premis
(1918)  Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic

Sir William Newenham Montague Orpen (Stillorgan, 27 de novembre de 1878 - Londres, 29 de setembre de 1931) va ser un pintor irlandès de retrats.

Biografia

Va néixer a Stillorgan en el Comtat de Dublín, va fer estudis a la Metropolitan Schooly en la Slade School de Londres. El 1901 es va casar amb Grace Newstub amb la que va tenir tres filles, però al no ser feliç en el seu matrimoni les va abandonar i se'n va anar a viure amb Madame Saint-George que va ser model seva.

Durant la primera guerra mundial va ser nomenat pintor oficial al costat de John Lavery, el 1917 va treballar en el front occidental fent dibuixos i pintures de soldats i presoners de guerra alemanys, així com els retrats oficials dels generals i els polítics. La majoria d'aquestes obres es troben a les col·leccions del Museu imperial de la guerra a Londres.

Encara que el seu estudi es trobava a Londres va participar en els ambients pictòrics irlandesos estant amic d'Hugh Lane i estant influït per pintors irlandesos com Sean Keating.

Va participar en el Renaixement cèltic i va realitzar diversos escrits:

• The Outline of Art.
• An Onlooker in France (1917-1919). Williams & Norgate, Londres 1924.
• Stories of Old Ireland and Myself. Williams & Norgate, Londres 1924.

Va morir amb 53 anys a Londres i va ser enterrat al cementiri de Putney Vale. Una placa de pedra el recorda al parc de l'Illa de la pau irlandesa a la ciutat de Mesen en Bèlgica.

Distincions i honors

• Membre de la Royal Academy of Arts,24 d'abril de 1919^[1]
• Chevalier commandeur de l'Orde de l'Imperi Britànic (KBE) el 1918^[2]

Galeria d'algunes de les seves obres

• 
  Zonnebeke, 1918, Tate Gallery.
• 
  Llum de sol, National Gallery of Ireland.
• 
  Un curaçao, 1900, Art Gallery de Johannesburgo.
• 
  Sembrant noves llavors , 1913, Centre d'arts de Mildura.

Entre els seus autoretrats es troben:

• 
  Autorerat, 1910, Metropolitan Museum of Art.
• 
  Autorerat amb ulleres.
• 
  Autorerat, National Portrait Gallery.
• 
  L'home d'Arán, 1909.

Referències

1. Fiche sur le site de la Royal Academy of Arts (anglès)
2. London Gazette : n° 30730, p. 6686, 07-06-1918 (anglès)

Bibliografia

• Bruce Arnold (1977), Irish Art, a concise history. London: Thames and Hudson. ISBN 0-500-20148-X (anglès)
• McConkey, Kenneth (15 January 2005), Killing fields, The Guardian Review p. 19 (anglès)
• Robert Upstone (2005), William Orpen: Politics, Sex and Death. London: Imperial War Museum. ISBN 1-904-897-215 (anglès)