Wolframita | |
---|---|
Grup de minerals | |
Wolframita provinent de Panasqueira, Covilhã, Districte de Castelo Branco, Portugal | |
Fórmula química | (Fe2+)WO₄ a (Mn2+)WO₄ |
Classificació | |
Categoria | òxids > wolframats |
Dana | 48.1.1.0 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | negre, marró fosc |
Exfoliació | perfecta |
Fractura | desigual |
Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
Lluïssor | semimetàl·lica, grassa |
Color de la ratlla | negra, marró fosca |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 7,1 - 7,5 |
Més informació | |
Referències | [1] |
Wolframita és com es coneix als minerals sense determinar que pertanyen a l'anomenat grup de la wolframita, generalment amb una composició química entre la hübnerita (MnWO₄) i la ferberita (FeWO₄), totes dues membres del grup. Rep el nom de l'antic alt alemany wolf i hraban (escuma de llop), en al·lusió a la substància cremosa que es forma durant la metal·lúrgia del wolframi.
Aquest grup, que forma part del supergrup de la columbita, està format per vuit espècies: dmitryvarlamovita, ferberita, heftetjernita, huanzalaïta, hübnerita, nioboheftetjernita, rossovskyita i sanmartinita.[2] Totes les espècies que formen aquest grup cristal·litzen en el sistema monoclínic excepte la dmitryvarlamovita que ho fa en l'ortoròmbic.
Espècie | Fórmula |
---|---|
Dmitryvarlamovita | Ti₂(Fe³⁺Nb)O₈ |
Ferberita | FeWO₄ |
Heftetjernita | ScTaO₄ |
Huanzalaïta | MgWO₄ |
Hübnerita | MnWO₄ |
Nioboheftetjernita | ScNbO₄ |
Rossovskyita | (Fe³⁺,Ta)(Nb,Ti)O₄ |
Sanmartinita | Zn(WO₄) |
També s'inclou en aquest grup la krasnoselskita, una substància d'origen antropogènic, motiu pel qual no pot ser acceptada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional.[3]
Es troben sovint juntament amb quars, en pegmatites granítiques i com a dipòsit hidrotermal. Quantitats apreciables es troben en Saxònia (Alemanya), Espanya (prop de La Corunya), Líbia, Namíbia, Brasil, Colòmbia, Estats Units, República Popular de la Xina (amb un 75% de les reserves mundials) i Corea del Sud. A vegades és acompanyada de cassiterita, blenda, topazi o galena.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la hübnerita a la mina Serrana (El Molar, Priorat),[4] i la ferberita a la Coma Fosca, a la Roca de Ponent i a Sant Miquel, tots tres indrets dins del terme municipal de Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[5]