Wunderwaffen, que vol dir en alemany Armes meravelloses o Armes miraculoses fou un terme assignat a la Segona Guerra Mundial pel ministeri de Propaganda de l'Alemanya nazi a unes súper-armes revolucionaries usades pels alemanys.
Algunes d'aquestes armes han estat erròniament confoses amb les Vergeltungswaffen (Armes de venjança).[1]
Tipus XI - Un submarí dissenyat per portar l'hidroavió plegable Arado Ar 231, quatre van ser establerts, però cancel·lats a causa de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Projecte Urani - Un projecte d'energia nuclear desenvolupat pel Departament de Desenvolupament d'Armament de la Wehrmacht per a desenvolupar la fabricació de la bomba atòmica.[3]
Fritz X - Una bomba guiada anti-vaixell llençada des d'un avió.
Bomba Endotèrmica.
Fusibles Infrarojos per a explosius, de Manfred Von Ardenne.[4]
Panzer VIII Maus - Un tanc super-pesat, amb un pes de 180 tones. Fins al dia d'avui el més pesat que s'hagi posat en un camp de batalla, i també amb el major blindatge (250mm), armat amb dos canons i diverses metralladores, una principal de 128 mm i un altre secundari de 75 mm i diverses metralladores MG34, es va arribar a dos prototips operables completats.
Landkreuzer P. 1000 Ratte - Un projecte de tanc super pesat alemany, mesurava 35 metres i pesava 1.000 tones.
Panzer VII ''Löwe'' (Lleó) Un tanc previst super-pesat, pesava 90 tones i posseïa amb un canó de 105 mm. Mai no va passar dels plànols principals.
Landkreuzer P. 15000 Monster - Amb 42 metres, representava el súmmum dels dissenys extrems alemanys en tancs.
Panzerkampfwagen E-100 - un tanc previst super-pesat, amb un pes de 140 tones i armat ja sigui amb canons de 128, 149 o 170 mm.
Schwerer Gustav - Un immens canó ferroviari de 47 metres amb uns projectils de fins a 800 mm. Fins avui és la peça d'artilleria més gran construïda mai, fou utilitzada contra les fortificacions de la ciutat de Sebastòpol.
Canó Sònic - Estava format per dos reflectors parabòlics que generaven una ona de xoc de gran intensitat que creava un raig sònic enorme. La seva nota aguda superava els 1000 hPa a 50 metres.
Coet A1 - El coet A1 fou el primer d'una gran sèrie de coets alemanys, aquest data del 1933. Al seu disseny va participar Wernher von Braun, i el posterior desenvolupament portaria a la creació del V2, el primer míssil balístic del món.[1]
Coet A2 - Se'n van construir dos al 1934, als quals van anomenar Max i Moritz, tots dos van funcionar perfectament en proves.[1]
Míssil Hs 117 Schmetterling - Míssil terra-aire, també va existir una versió aire-aire, es feia servir una mira telescòpica i un joystick per a guiar el míssil per radio-control.
Míssil Enzian - El primer míssil a utilitzar un guiatge d'infraroig.
Ruhrstahl X-4 - Míssil per aire-aire amb funcionament per cable. Mai va entrar en servei, per tant mai es va utilitzar en combat.
Henschel Hs 293 - Míssil antivaixell guiat per ràdio.
Fliegerfaust - Era un llançacoets múltiple antiaèri portàtil alemany, dissenyat per enderrocar avions. Fou el primer MANPADS, (Sistema de defensa aèria portàtil).
Amerika Bomber - El projecte Amerika Bomber ser una iniciativa del Reichsluftfahrtministerium, el Ministeri de l'Aire Alemany, per obtenir un bombarder de llarg abast per a la Luftwaffe que fos capaç de colpejar el territori continental dels Estats Units des d'Alemanya.
Silbervogel - Va ésser un disseny d'un bombarder motoritzat i coet sub-orbital.
Arma solar (sense batejar oficialment) - Un mirall parabòlic en òrbita dissenyat per enfocar la llum solar a llocs específics en la superfície de la Terra.