La multi-unidifusió explícita (Xcast) és una variant de multicast que suporta un nombre molt gran de sessions multicast petites. Ho aconsegueix afegint totes les adreces IP de destinació al camp de direccions del paquet IP, en comptes d'utilitzar una adreça de grup multicast. Els esquemes de difusió selectiva (en anglès multicast) tradicionals sobre IP són escalables per grups multicast molt grans, però tenen problemes d'escalabilitat per un nombre elevat de grups diferents.
Els esquemes multicast es poden utilitzar per minimitzar el consum d'amplada de banda. Xcast es pot utilitzar per minimitzar el consum d'amplada de banda per petits grups i a més a més, elimina la senyalització i la informació d'estat per cada sessió dels esquemes multicast tradicionals permetent-li suportar un gran nombre de sessions.
En Xcast, el node font manté totes les destinacions del canal multicast a través del qual es volen enviar els paquets. La font codifica la llista de destinacions en la capçalera Xcast, i envia el paquet a l'encaminador. Cada encaminador fa una consulta a la taula d'encaminament per determinar els següents salts de cada paquet IP, analitza la capçalera, particiona el camp de les destinacions basant-se en el pròxim salt de cada destinació i fa tantes còpies de paquets com camins diferents hagin de seguir. Tot seguit en fa avançar les còpies del paquet amb la capçalera Xcast adequada a cada un dels següents salts. En l'últim salt, quan no cal fer cap més copia i només hi ha una direcció en l'apartat destinacions de la capçalera el paquet es pot tractar com un paquet unicast normal i la xarxa el tractarà com a tal. Això s'anomena X2U (Xcast to Unicast).
Els esquemes IP multicast tradicionals van ser dissenyats per tractar amb grups molt grans. Funciona bé quan s'intenta fer una distribució amb canals similars als de la radiodifusió, però té problemes d'escalabilitat quan hi ha un nombre de grups molt gran. En els protocols multicast, els encaminadors mantenen informació sobre l'estat de la connexió, és a dir, mantenen taules d'encaminament que relacionen la direcció dels grups multicast amb la dels nodes. En alguns casos aquestes taules poden esdevenir molt grans, per això alguns esquemes alternatius intenten rebaixar la quantitat d'informació a mantenir. També hi ha protocols que per anunciar la font o per encaminar entre dominis. Dur a terme tots aquests protocols té un cost que no surt a compte quan es tracta de grups petits com és el cas de videoconferències, jocs... És en aquests casos quan Xcast surt a compte.
Xcast manté un dels principis que tan bé han funcionat a Internet i li han permès créixer tant: mantenir el centre de la xarxa simple i realitzar les operacions complicades als extrems.