Una xarxa de lliurament de continguts (content delivery network, CDN, en anglès) és una xarxa superposada d'ordinadors que contenen còpies de dades, col·locats en diversos punts d'una xarxa amb la finalitat de maximitzar l'amplada de banda per a l'accés a les dades de clients per la xarxa. Un client accedeix a una còpia de la informació que té a prop, en comptes d'accedir a un servidor central, per tal d'evitar embuts prop d'aquest servidor.[1]
Les CDN emergeixen com la solució a l'actual problema que presenta una web centralitzada: aconseguir un baix temps de resposta i una mínima pèrdua d'informació, movent el contingut de la informació més propera als usuaris. L'objectiu és aconseguir un equilibri entre els costos en què incorren els proveïdors de contingut web i la qualitat de servei per als usuaris finals.[2]
Els avantatges de la implementació d'aquest model són els següents:
Contingut estàtic: Pàgines estàtiques HTML, imatges, documents, actualitzacions de programari.
Distribució d'àudio i vídeo per internet: Àudio i vídeo en temps real. Vídeos generats per l'usuari
Servei de contingut: Directori, comerç electrònic, servei de transferència d'arxius.
Fonts de contingut: Grans empreses, proveïdors de serveis web, companyies de mitjans de comunicació, i emissores de notícies
Clients: Mitjans de comunicació i empreses de publicitat per Internet, centres de dades, proveïdors d'Internet, minoristes de música en línia, operadors mòbils i fabricants d'electrònica de consum.