Tipus | déu del tro deïtat asteca deïtat de la mort |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Germans | Quetzalcóatl |
Xolotl és un déu de la mitologia asteca que viu i treballa a l'inframón.[1] El seu nom prové de la paraula en nàhuatl "Xolotl", que significa "animal" o "monstre".
És el deu del tro, del sol quan es pon i de la mort, tot allò que els asteques relacionaven amb la foscor. Apareix com un monstre, barreja d'animal (amb més freqüència un gos), i humà (o esquelet).
No s'ha de confondre amb el déu mexica Xócotl, té una funció similar a la del Prometeu grec, ja que va portar el foc a la humanitat.
Era el germà bessó de Quetzalcoatl i seu company d'aventures. Per tant, també era germà de Tezcatlipoca.
Quetzalcoatl va anar al Mictlan, és a dir, l'inframón. Allà, va conèixer el germà Xolotl. Tots dos es van enfrontar al déu Mictlantecuhtli, senyor de l'inframón. Quetzalcoatl i Xolotl van superar els reptes, de manera que van recuperar els ossos dels morts. Al final, Quetzalcoatl i Xolotl han tornat a casa i van crear els primers humans amb aquells ossos.[2]
En aquesta història Xolotl no és un protagonista. Quan el Déu del Sol, Nanahuatzin, va dir que pel bé dels homes els déus havien de morir, Xolotl va dir: "No, no moriré!". Aleshores es va escapar d'Ehecatl (que el volia sacrificar-lo). Xolotl es va convertir en una planta d'atzavara, però Ehecatl va trobar-lo i el va sacrificar.[3]
Xototl és també el nom d'un guerrer txitximeca, que va lluitar valentament en la guerra contra els tolteques. Les seves gestes heroiques es troben escrites a l'anomenat “Còdex Xólotl”.