Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 9 agost 1997 (27 anys) Deurne (Països Baixos) | |||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista, ciclista de ciclocròs | |||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
2023 | UCI Women's WorldTour 2023 (49a) | |||||||||||||||||||||||||
2023 | Calendari femení de l'UCI 2023 (67a) | |||||||||||||||||||||||||
24 juliol 2022 | Tour de France Femmes 2022 (13a) | |||||||||||||||||||||||||
2022 | Calendari femení de l'UCI 2022 (58a) | |||||||||||||||||||||||||
2022 | UCI Women's WorldTour 2022 (47a) | |||||||||||||||||||||||||
2021 | calendari UCI femení 2021 (187a) | |||||||||||||||||||||||||
2021 | UCI Women's WorldTour 2021 (92a) | |||||||||||||||||||||||||
1r febrer 2020 | Campionats del món de ciclocròs de 2020 | |||||||||||||||||||||||||
2020 | calendari UCI femení 2020 (142a) | |||||||||||||||||||||||||
10 novembre 2019 | European Cyclo-cross Championships 2019 (en) (1a) | |||||||||||||||||||||||||
2019 | calendari UCI femení 2019 (630a) | |||||||||||||||||||||||||
2018 | UCI Women's WorldTour 2018 (192a) | |||||||||||||||||||||||||
2018 | calendari UCI femení 2018 (314a) | |||||||||||||||||||||||||
2017 | calendari UCI femení 2017 (517a) | |||||||||||||||||||||||||
Lloc web | yarakastelijn.nl | |||||||||||||||||||||||||
Yara Kastelijn (9 d'agost de 1997, Deurne, Països Baixos) és una ciclista professional neerlandesa de carretera i de ciclocròs. En ruta competeix amb el Fenix-Deceuninck, equip de la màxima categoria mundial, i en ciclocròs amb el Creafin-Fristads.
Yara Kastelijn va començar a anar amb bicicleta als vuit anys. A l'hivern, practicava ciclocròs, fet que va afavorir el seu fitxatge pel Guerciotti Selle Italia el 2015,[1] any durant el qual es va proclamar campiona junior neerlandesa de contrarellotge.
L'any següent fitxa pel Rabo Liv Women i esdevé professional en carretera;[2] però és en el ciclocròs on aconsegueix els millors resultats. Ja aquella temporada (2016-2017) aconsegueix el seu primer podi, quan queda segona a l'Internationale Centrumcross Surhuisterveen, darrere de Marianne Vos.[3]
Dues temporades més tard, vestint el mallot de l'equip professional 777, aconsegueix les seves dues primeres victòries en ciclocròs (al Cross-Race/Pfaffnau GP Luzern i al Toi Toi Cup Mladá Boleslav)[4] i la temporada 2019/2020, competint amb el Creadin-Fristads,[5] obté quatre triomfs, incloent el del Campionat d'Europa de ciclocròs.[6]
Mentrestant segueix amb resultats no gaire destacats a la carretera més enllà de la victòria a la classificació de la muntanya del Tour de l'Ardetxa i de l'AG Tour de la Semois el 2020 i el 2022, respectivament.
El 26 de juliol de 2023, mentre competeix amb el Fenix-Deceuninck, es proclama vencedora de la quarta etapa del Tour de França després d'imposar-se en solitari a Rodez.[7] És la seva primera victòria de professional en carretera i li suposa ser nomenada la ciclista més combativa de l'etapa, a més d'esdevenir la líder de la classificació de la muntanya, vestint així el mallot blanc amb punts vermells durant dues etapes. A la fi del Tour també serà nomenada la ciclista supercombativa de la competició.