Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 gener 1944 (80 anys) Leverkusen (Alemanya) |
Formació | Hochschule für Musik und Tanz Köln |
Activitat | |
Ocupació | compositor, professor universitari de música |
Ocupador | Hochschule für Musik und Tanz Köln Escola superior de música Hanns Eisler |
Membre de | |
Gènere | Òpera |
Premis | |
Lloc web | hoelleryork.de |
York Höller (Leverkusen, 11 de gener de 1944) és un compositor alemany, professor de composició a la Hochschule für Musik de Colònia. Entre les seves obres destaca l'òpera Der Meister und Margarita (1989), basada en la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov El mestre i
Höller va estudiar entre 1963 i 1970 a la Musikhochschule de Colònia. Va tenir com a professors de composició a Joachim Blume i a Bernd Alois Zimmermann, de piano a Else Schmitz-Göhr i a Alfons Kontarsky, i de direcció orquestral a Wolfgang von der Nahmer. Al temps, també va estudiar musicologia i filosofia a la Universitat de Colònia. Va completar la seva educació musical amb Pierre Boulez en els Cursos d'Estiu de Darmstadt.
Höller va treballar durant un breu període com a director d'assajos al Staatstheater de Bonn. Va freqüentar l'estudi electrònic de la Westdeutscher Rundfunk on, segons unes fonts, «va continuar els seus estudis amb Karlheinz Stockhausen» [1] o «treballar en les seves pròpies obres per invitació de Stockhausen ».[2] En qualsevol cas, va freqüentar a Stockhausen i va desenvolupar durant aquest període una forma peculiar de serialisme. Aviat les seves obres van tenir reconeixement internacional. A mitjans dels 70 va tenir encàrrecs de l'IRCAM i el 1989 la seva òpera Der Meister und Margarita (basada en la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov) es va estrenar a l'Òpera Garnier.
De 1986 a 1990 Höller va fer classes d'Anàlisi i Teoria Musical a la Musikhochschule de Colònia. Després, va succeir a Stockhausen com a director artístic de l'Estudi de Música Electrònica de la WDR (1990-1999). El 1993 va acceptar la proposta de la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín per impartir classes de Composició. Alhora, va donar nombroses conferències i cursos de composició en institucions acadèmiques d'Europa i Amèrica. Des de 1991 York Höller és membre de l'Akademie der Künste de Berlín.
Entre els nombrosos reconeixements que ha rebut York Höller destaquen:
Any | Obra | Tipus d'obra | Notes |
---|---|---|---|
1964 | Fünf Stücke | per a piano | |
1965 (rev. 1974) | Diaphonie (Hommage à Béla Bartók) | per a dos pianos | |
1966 | Drei Fragmente | per a quartet de corda | |
Herbsttag | per a soprano i vuit instruments | text de Rainer Maria Rilke | |
1967 | Topic | per a gran orquestra | |
1968 | Sonata per a piano | (Sonate informelle) | |
1968/69 | Sonate | per a violoncel | |
1969 | Epitaph | per a violí i piano | |
1971/72 | Horizont | música electrònica | |
1972/74 | Chroma | per a gran orquestra i electrònica | |
1973 | Tangens | per a violoncel, guitarra eléctrica, órgano o piano electrònic i sintetitzador | |
1975/76 | Klanggitter | per a violoncel, piano, sintetitzador i cinta gravada | |
1977 | Antiphon (quartet de corda) | per a quartet de corda i electrònica | |
1978 | Arcus | per a instruments i cinta gravada | |
1979/80 (rev. 1989/1995/2003) | Mythos | Sonetpara 13 instruments, batería i electrònica | |
1979 | Moments musicaux | per a flauta i piano | |
1979/80 (rev. 1983) | Umbra | per a gran orquestra i cinta grabada | |
1981 | Résonance | per a petita orquestra i cinta gravada. | |
1982 | Pas de trois | per a viola, violoncel i contrabaix | |
1982 | Schwarze Halbinseln | per a gran orquestra, intèrpret vocal i electrònica. | |
1983 | Traumspiel | Sonet per a soprano, gran orquestra, cinta grabada i electrònica en viu | text d'August Strindberg |
1983/84 | Pianokonzert en dos moviments | per a piano i orquestra | |
1984-89 | Der Meister i Margarita | Òpera en dos actes | Basada en la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov |
1985 | Magische Klanggestalt | per a gran orquestra | |
1985 | Improvisation sur le nom de Pierre Boulez | per a 16 instruments | |
1986 | Sonate per a piano (Hommage à Franz Liszt) | en dos moviments | |
1989 (rev. 1997) | Fanal | per a trompeta i petita orquestra | |
1990-93 | Pianokonzert als Repuiem, Pensées | per a piano, gran orquestra i electrònica en directe | |
1991 | Margaritas Traum | per a gran orquestra i cinta gravada | Escenes de l'òpera "El Mestre i Margarida", basada en l'obra de Mikhaïl Bulgàkov |
1991-93 | Aura | per a gran orquestra | |
1993 | Pas de deux | per a violoncel i piano | |
1994/95 | Tagträume | set sonets per a violí, violoncel i piano | |
1995-2003 | Monogramme | 14 peces per a piano | |
1996 | Partita | per a dos pianos | |
1996 | Double | per a gran orquestra i dos MIDI-Harfen | |
1996 | Gegenklänge | per a 18 instruments | |
1997 | quartet de corda | per a quartet de corda | |
1998/99 | Aufbruch | per a gran orquestra | |
1998-2000 | Der ewige Tag | per a cor femení i gran orquestra | |
1999 | Widerspiel | per a dos pianos i orquestra | |
2000/01 | Ex Tempore | per a nou instruments | |
2001 | Trias | per a saxòfon alt, piano i batería | |
2002/03 | Klangzeichen | per a quintet de vent i piano | |
2003 | Scan | per a flauta sola | |
2005 | Monogramme | per a piano | |
2006 | Sphären | per a gran orquestra | |
2006 | Fluchtpunkte | per a cinc instruments | |
2007 | Zwiegestalt | per a piano i quartet de corda |