Yves Navarre

Plantilla:Infotaula personaYves Navarre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Condòm (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1994 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, sobredosi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lilla
EDHEC Business School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareRené Navarre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 236918

Yves Navarre (Condom, Gascunya, 24 de setembre de 1940 - París, 24 de gener de 1994) fou un escriptor occità en francès.

El tema de l'homosexualitat fou una constant en la seva obra[1] des de la seva primera novel·la, Lady Black (1971).

Va rebre el Premi Goncourt en 1980.[2]

Es va llevar la vida amb una sobredosi de barbitúrics.[3]

Obres

[modifica]
  • Lady Black,Flammarion, 1971.
  • Evolène, Flammarion, 1972.
  • Les Loukoums, Flammarion, 1973.
  • Le Cœur qui cogne, Flammarion, 1974.
  • Killer : roman, Flammarion, 1975.
  • Plum Parade : vingt-quatre heures de la vie d'un mini-cirque, Flammarion, 1975.
  • Niagarak, Grasset, 1976.
  • Le Petit Galopin de nos corps, (publicat en 1977 per Robert Laffont), recentment reeditat amb un prefaci de Serge Hefez, coll. "Classiques H&O poche", Béziers : H&O, 2005. 10,8 x 17,8cm. 256 pages. ISBN 2-84547-109-2
  • Kurwenal ou la Part des êtres, Robert Laffont, 1977.
  • Je vis où je m'attache, Robert Laffont, 1978.
  • Le Temps voulu, Flammarion, 1979.
  • Portrait de Julien devant sa fenêtre, Robert Laffont, 1979; H&O, 2006.
  • Le Jardin d'acclimatation, Flammarion, 1980.
  • Romances sans paroles, Flammarion, 1982.
  • Premières Pages, Flammarion, 1983.
  • L'Espérance de beaux voyages, 1 : Eté-automne, Flammarion, 1984.
  • Phénix, le paysage regarde, il·lustrat per Jean Dieuzaide i Lucien Clergue, P. Montel, 1984.
  • Louise, Flammarion, 1985.
  • Fête des mères, Albin Michel, 1987.
  • Romans, un roman, Albin Michel, 1988
  • Hôtel Styx, Albin Michel, 1989.
  • Douce France, Québec, Leméac, 1990.
  • La Terrasse des audiences au moment de l'adieu, Montréal, Leméac, 1990.
  • Ce sont amis que vent emporte, Flammarion, 1991. Llibre on parla del SIDA.[4]
  • La Vie dans l'âme, carnets , Montréal, Le Jour / VLB, 1992.
  • Poudre d'or, Flammarion, 1993.
  • Dernier dimanche avant la fin du siècle, Flammarion, 1994.
  • La Ville Atlantique, Leméac/Actes Sud, 1996.
  • Dialogue de sourdes, Nice, La Traverse, 1999.
  • La Dame du fond de la cour, Leméac/Actes Sud, 2000.
  • Avant que tout me devienne insupportable, H&O, 2006.

Teatre

[modifica]
  • Théâtre, 3 tomes, Flammarion, 1974, 1976, 1982.

Autobiografia

[modifica]
  • Biographie, Flammarion, 1981.
  • Une vie de chat, Albin Michel, 1986.
  • Un condamné à vivre s'est échappé, textes, entretiens et poèmes, amb Pierre Salducci, Hull [Québec], Vents d'Ouest, 1997.

Referències

[modifica]
  1. ↑ obituari al diari 'el Mundo'
  2. ↑ Palmarès del premi Goncourt
  3. ↑ título=Yves Navarre, Novelist And Prize Winner, 53 - The New York Times
  4. ↑ Yves Navarre, Novelist And Prize Winner, 53 - The New York Times