Yves Rocard
Yves Rocard (Gwened, 22 de maig de 1903 - París, 16 de març de 1992) va ser un físic francès.
Vida i Obra
[modifica]Nascut el 1903, el seu pare va morir com pilot aeri militar al final de la Primera Guerra Mundial (1918).[1] Va ingressar el 1922 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1925. Becat per continuar estudis a la universitat de París va obtenir un doctorat en matemàtiques el 1927 i un altre en física el 1928.[2] Els deu anys següents la seva carrera es reparteixen simultàniament entre l'industria privada i l'ensenyament:[3] treballa com enginyer a la Radiotechnique i dona algunes classes al Collège de France. El 1938 és nomenat professor de la universitat de Clermont-Ferrand i l'any següent de la universitat de París, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la conseqüent ocupació de França pels nazis, fa que ingressi a la Resistència francesa, a la xarxa Cohors-Asturies amb el seu col·lega Jean Cavaillès.[4] Va passar a Anglaterra i, després, a Algèria, on va dirigir un servei d'estudis i recerca de la Marina de la França Lliure.[5]
En acabar la guerra, el 1945 va ser nomenat director del laboratori de física de l'ENS,[6] càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1974. Era el pare del polític i primer ministre francès Michel Rocard.
És recordat pels seus treballs en camps com l'electrònica, les oscil·lacions elèctriques i vibracions mecàniques,[7] la millora e invenció de dispositius electrònics, com el pèntode o el radiofar i, sobre tot, per haver estat el gran dinamitzador del laboratori de l'École Normale Supérieure.[8] Durant els darrers anys de la seva vida, el seu prestigi científic es va veure notablement afectat pel seu creixent interès per la radioestèsia, una pràctica entre la magia i la bruixeria.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Deschamps, 2013, p. 110.
- ↑ Ginoux, 2017, p. 188.
- ↑ Baruch, 2007, p. 17.
- ↑ Deschamps, 2013, p. 111.
- ↑ Mazancourt, 1989, p. 385.
- ↑ Baruch, 2007, p. 18.
- ↑ Abgrall, 2001, p. 119.
- ↑ Baruch, 2007, p. 20.
- ↑ Abgrall, 2001, p. 119-120.
Bibliografia
[modifica]- Abgrall, Jean Marie. Healing Or Stealing?: Medical Charlatans in the New Age (en anglès). Algora Publishing, 2001. ISBN 1-892941-51-1.
- Baruch, Pierre «1950-1960 : Âge d’or des laboratoires ? La physique à l’École normale supérieure» (en francès). Reflets de la Physique, Vol. 3, 2007, pàg. 17-20. DOI: 10.1051/refdp/2007040. ISSN: 1953-793X.
- Deschamps, André «Yves Rocard ou le dernier des Mohicans» (en francès). REE. Revue de l'Electricite et de l'Electronique, Vol. 4, 2013, pàg. 110-116. ISSN: 1265-6534.
- Ginoux, Jean Marc. History of Nonlinear Oscillations Theory in France (1880-1940) (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-55238-5.
- Mazancourt, Catherine «Notes de Lecture» (en francès). Relations internationales, Vol. 59, 1989, pàg. 385-388. ISSN: 0335-2013.
- Rocard, Yves. Mémoires sans concessions (en francès). Grasset, 1988. ISBN 9782246411215.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Yves Rocard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Yves-André Rocard» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 juliol 2021].
- «Yves Rocard» (en francès). Musée de la Résistance en ligne. [Consulta: 23 juliol 2021].