Zektzerita | |
---|---|
Fórmula química | LiNaZrSi₆O15 |
Epònim | Jack Zektzer |
Any descobriment | 1968 |
Localitat tipus | Washington Pass, Golden Horn Batholith, Okanogan Co., Washington, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DN.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DN.05 |
Dana | 66.3.4.2 |
Heys | 14.10.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 14,3Å; b = 17,33Å; c = 10,14Å; |
Grup espacial | grup d'espai 64 |
Color | incolor, rosa (sovint zonat)* |
Duresa (Mohs) | 6 (Mohs) |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 2,79 g/cm³ |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,582 nβ = 1,584 nγ = 1,584 |
Birefringència | δ = 0,002 |
Pleocroisme | Incolor |
Dispersió òptica | r < v moderada |
Fluorescència | Groc amb llum UV* |
Impureses comunes | Ti, Hf |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1976-034 |
Any d'aprovació | 1976 |
Símbol | Zek |
Referències | [1] |
La zektzerita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la tuhualita”. Va ser descoberta l'any 1976 al comtat de Okanogan de l'estat de Washington (Estats Units), sent nomenada així en honor de Jack Zektzer, recol·lector de minerals nord-americà.[2]
Un sinònim és la seva clau: IMA1976-034.
És un silicat de sodi, liti i zirconi. L'estructura molecular és la dels amfíbols, amb cadenes de tetraedres de sílice dobles amb període sis.[3]
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani i hafni.
Es forma com un mineral secundari rar emplenant cavitats miarolítiques i com a grans aïllats en roques sienites alcalines, també en un granit amb riebeckita.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, microclina, egirina, riebeckita, astrofilita, zirconi o elpidita.
Alguns rars exemplars transparents poden ser tallats com a gemmes i usats en joieria.[4]