Zeta dels Bessons

Infotaula objecte astronòmicZeta dels Bessons
Tipusestrella variable, variable cefeida clàssica, font d'infrarojos, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G1Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra325,425 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,99 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,79 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.701 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,0729 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,943 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,738 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar19 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,37 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial21 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 4m 6.5312s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 34' 13.0745''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,04[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2.900 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J07040653+2034131 (2MASS)
GSC 01353-01550 (GSC)
HD 52973 (Henry Draper Catalogue)
HIP 34088 (Catàleg Hipparcos)
HR 2650 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 79031 (Catàleg SAO)
IRAS 07011+2038 (IRAS)
ζ Gem (nomenclatura de Bayer)
ADS 5742 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 1651 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+20 1687 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J07041+2035A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 269 (FK5)
GC 9313 (Catàleg General de Boss)
GCRV 4639 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 34088 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 06582+2043 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +20169 (Two-Micron Sky Survey)
N30 1536 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 193 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 96982 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 4552S (RAFGL)
ROT 1136 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30269 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 8933 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1353-1550-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21353 (UBV)
zet Gem (Catàleg General d'Estrelles Variables)
YZ 20 2753 (YZ)
WDS J07041+2034A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J07041+2034Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YPAC 30 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
WEB 6834 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 3366754155291077632 (Gaia Data Release 2)
43 Gem (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 3366754155291545344 (Gaia DR3)
UCAC4 553-036128 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
TIC 436949033 (TESS Input Catalog)
AAVSO 0658+20 (AAVSO)
AG+20 786 (AGK3U) Modifica el valor a Wikidata

Zeta dels Bessons (ζ Gem Geminorum) és un estel de la constel·lació dels Bessons que es troba a uns 1200 anys llum del Sistema Solar.[8] El seu nom tradicional, Mekbuda, prové de l'àrab Al-Maqbudah, «l'arpa del lleó», relacionat amb una figura àrab que ocupava aquesta regió del cel.[9]

Característiques

[modifica]

Zeta dels Bessons és un supergegant groc de tipus espectral G0Ib amb una temperatura efectiva aproximada de 5840 K. Gairebé 3000 vegades més lluminós que el Sol, el seu diàmetre és 65 vegades més gran el diàmetre solar.[10][9][10] Té una massa cinc vegades major que la del Sol[10] i una edat d'aproximadament 40 milions d'anys.[11]

El principal interès de Zeta dels Bessons radica que és un variable cefeida, un dels pocs visibles a simple vista. L'astrònom Johann Friedrich Julius Schmidt va ser el primer que va advertir la seva variabilitat en 1847.[12] La seva lluentor varia entre magnitud aparent +3,7 i +4,2 en un període de 10,139 dies. Igualment varien el seu tipus espectral i temperatura, entre 5300 i 5840 K. Aquest tipus de variable pulsant és especialment interessant, ja que el seu període està directament relacionat amb la seva lluminositat intrínseca. Un període més llarg implica una major lluminositat. Mesurant el període es pot conèixer la seva magnitud absoluta, i a partir d'aquesta la distància a la que es troba l'estel. És per això que les cefeides s'empren com a candeles estàndard per mesurar la distància d'objectes llunyans com a galàxies.[9]

Zeta dels Bessons mostra un contingut metàl·lic igual al solar ([Fe/H) = 0,00). Entre els diversos elements avaluats, és el carboni el que presenta una abundància relativa menor ([C/H) = -0,22) —per sota del d'altres coneguts cefeides com η Aquilae o L Carinae—, mentre que, per contra, itri i sodi són sobreabundants en relació al Sol.[13]

Un estel que s'observa a poc més d'1 minut d'arc de Zeta dels Bessons no és un company real, sinó que només està en la mateixa línia de visió. No obstant això, si existeix un company tènue no pot ser resolta visualment amb telescopi.[9]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Spectral classification and UBV photometry of bright visual double stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6-1977, pàg. 431–434. DOI: 10.1086/112066.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
  5. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «C, N, O and na abundances of cepheid variables: implications on the mixing process in the envelope» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 769–792. DOI: 10.1093/MNRAS/STT528.
  8. «V* zet Gem -- Classical Cepheid (delta Cep type)» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Mekbuda» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].
  10. 10,0 10,1 10,2 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 569-587.
  11. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 190-200.
  12. Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0. 
  13. Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. 51.