Abandonat amb el seu germà Amfíon al peu del Citeró, compartí la mateixa sort d'aquest fins després d'alliberar la seua mare i venjar-se de Licos i de Dirce, que la tenien captiva.
Es casà amb Aèdon i fou pare d'Ítil (grec antic: Ἴτυλος) i de Nèide (grec antic: Νῆις -ιδος).[1] Ensems amb el seu germà Amfíon va construir la muralla de la ciutat de Tebes.
↑Pausànies, Descripció de Grècia (Llibre IX, capítol 8, paràgraf 4): "Τὰς δὲ Νηίστας ὀνομασθῆναί φασιν ἐπὶ τῷδε· ἐν ταῖς χορδαῖς νήτην καλοῦσι ἐξ αὐτῶν· ταύτην οὖν τὴν χορδὴν Ἀμφίονα ἐπὶ ταῖς πύλαις ταύταις ἀνευρεῖν λέγουσιν. Ἤδη δὲ ἤκουσα, καὶ ὡς Ζήθου τοῦ ἀδελφοῦ τοῦ Ἀμφίονος τῷ παιδὶ ὄνομα Νῆις γένοιτο· ἀπὸ τούτου δὲ τοῦ Νήϊδος τὰς πύλας κληθῆναι ταύτας" “les [portes] neïstes prengueren llur nom, pel que hom diu, d'una de les cordes de la lira: en efecte, hon anomena νήτη la més alta d'aquestes cordes; hom pretén que l'Amfíon l'inventà a prop d'aquestes portes. També he sentit a dir que el fill d'en Zetos i germà de l'Amfíon, es deia Nèide i que és d'ell que aquestes portes varen prendre llur nom”.
Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 221. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1